Descargar
Aula BGT
127 4 23

Distancia

4,42 km

Desnivel positivo

145 m

Dificultade técnica

Moderado

Desnivel negativo

145 m

Altitud máxima

271 m

Trailrank

38

Altitud mínima

124 m

Trail type

Circular

Coordenadas

217

Fecha de subida

24 de septiembre de 2020
Compartir
-
-
271 m
124 m
4,42 km

Vista 177 veces, descargada 3 veces

preto de La Roca del Vallès, Catalunya (España)

L'àvia Remei: Un cap de setmana amb l'àvia Remei es converteix, per a la Laia, en tota una descoberta de les herbes remeieres de la serralada Litoral! Ens acompanyeu en aquesta història? La Laia i l'àvia Remei ens ensenyaran moltes coses! (a partir de 3 anys)

Quan acabem tot l'itinerari i totes les proves aconseguirem el diploma d'exploradors del Parc de la Serralada Litoral.

Què farem?

Descobrirem el Parc de la Serralada Litoral. Descobrirem com cuidar-lo, respectar-lo i protegir-lo, els animalons que hi podem trobar, les plantes que ens poden ajudar,... i ho farem a través dels contes, uns contes especials ambientats al Parc de la Serralada Litoral i on a cada capítol els protagonistes d'aquests ens proposaran un repte per poder seguir amb la història quan l'aconseguim superar.

Com ho farem?

Cada conte té el seu propi itinerari. Es pot anar seguint des de Wikilock podeu trobar els diferents punts on seguir-lo i no perdre el camí. A l'inici de l'itinerari trobeu el primer punt del track on hi ha la introducció del conte amb el primer capítol. Després, haureu d'anar seguint l'itinerari i, a cada parada indicada en el track, llegir el nou capítol del conte. Anireu seguint capítol a capítol fins arribar al final d'aquest. Després només haureu de seguir l'itinerari fins el punt inicial.

Com són els contes?

Cada conte estarà plenament ambientat en el Parc de la Serralada Litoral. Els seus protagonistes acompanyaran a les famílies a una completa descoberta i a cada capítol proposaran un repte a superar. Aquests reptes no suposaran haver de portar cap material addicional per a poder realitzar-los.

L'objectiu d'aquests contes és acostar el Parc a les famílies, en especial als infants, els quals s'animaran a seguir les aventures tot seguint els itineraris proposats. Els contes són una manera lúdica i divertida de gaudir el bosc tot respectant-lo aprenent. A través dels contes no només coneixerem el Parc de la Serralada Litoral, sinó que també aprendreu a respectar-lo per així preservar-lo entre tots.

Quins contes són?

Els contes proposats estan creats especialment per a l'ocasió, són contes originals d'Aula BGT.

* Oriol l'Esquirol: A través de les aventures de l'Oriol, coneixerem la fauna i flora que s'amaga al Parc de la Serralada del Litoral i com podem ajudar a preservar-la. (A partir de 3 anys) (Premià de Dalt - Ruta de l'Esquirol)

* L'Iu i les fonts: Una aventura plena de misteris envolta les fonts de la Serralada Litoral... Us atreviu a endinsar-vos-hi? Acompanyarem l'Iu en aquest conte. A cada font ens proposarà una prova molt important a superar. (A partir de 5 anys) (Argentona)

*L'àvia Remei: La història de la Laia i l'àvia Remei ens endinsarà en el món de les plantes remeieres de la serralada Litoral.

A qui estan destinats?

Els contes del Parc de la Serralada Litoral estan destinats a famílies, a grups interessats, a escoles, a esplais, a caus i a qualsevol persona interessada en els contes i en els itineraris.

Els contes proposats estan destinats als infants, però realment no tenen edat, qualsevol persona o grup de persones interessades poden realitzar l'itinerari seguint-lo.
Waypoint

Capítol 1: l'àvia Remei

1. L’àvia Remei - Inici de l’itinerari - Ja tens preparada la bossa, Laia? – va dir la mare. - Encara no – li va contestar la Laia. - Vinga, afanya’t, que arribarem tard! – l’apressà la seva mare. Aquell cap de setmana la Laia el passaria a la Roca del Vallès. Els seus pares havien decidit marxar uns dies fora i la deixarien a casa de l’àvia Remei. La veritat és que no tenia gaires ganes d’anar-hi. L’àvia vivia en una casa als afores del poble, no tenia televisió ni Internet i tampoc hi havia cap nen o nena que visqués a prop. L’àvia era bastant seriosa i no sabia massa bé de què parlarien. Així que creia que s’avorriria força, tot un cap de setmana sola amb ella. - Mare, em puc endur la tauleta? – va preguntar. - Ja saps que no, Laia. A més, hauràs d’ajudar l’àvia a recollir plantes remeieres, que durant aquests dies és l’època bona de collita – li va contestar la mare. - Plantes què? – va preguntar la Laia. - Ai, ja t’ho explicarà l’àvia. Vinga, acaba la bossa que marxem! – li va dir la mare.
Waypoint

Capítol 2: Sopa d'ortigues

2. Sopa d’ortigues La casa de l’àvia era molt antiga i tenia coses que es veuen a les pel·lícules de fa anys. La cuina, no tenia rentaplats i tenia tot de pots de vidre amb plantes i herbes diferents a dins. També tenia un rebost ple de conserves i melmelades fetes per l’àvia. I tot estava decorat amb cortines i coixins fets de mitja i ganxet. - Àvia, aquesta sopa és molt bona, de què està feta? – va preguntar la Laia a l’hora de sopar. - És una sopa d’ortigues – contestà l’àvia. - Ortigues? Ecs! Però si és una planta que pica! – es queixà la Laia - Sí, però també és molt bona a la sopa, a més a més té moltes propietats. Per exemple, va molt bé pel mal de panxa, per quan no pots anar de ventre, o per a les persones que tenen mala circulació – explicà l’àvia. - Ai, si que ens saps, àvia! –digué la neta–. I coneixes alguna planta pels granets aquests que m’han sortit a la cara? - I tant, si vols et puc ensenyar a fer una crema per posar-te-la cada matí – digué l’àvia, contenta. - Sí, estaria molt bé! – contestà la Laia emocionada. - Vinga, anem a dormir, que demà ens llevarem aviat i anirem a recol·lectar algunes plantes remeieres que hi ha per aquests boscos – digué l’àvia. - Remeieres? – preguntà la Laia. - Sí, vol dir que tenen propietats curatives o medicinals – explicà l’àvia–. Apa, bona nit, Laia. - Bona nit, àvia! – contestà la nena. Aquella nit, la Laia va pensar que potser sí que havia estat bona idea venir a veure l’àvia, estava aprenent moltes coses.
Waypoint

Capítol 3: Romaní

3. Romaní Al dia següent, la Laia i la seva àvia es van llevar molt aviat, van esmorzar i, equipades amb un cistell i unes tisores de podar, van marxar cap al bosc. - Mira, Laia, aquesta zona prop del dolmen de Can Planes és molt bona per trobar romaní – va dir l’àvia. - Espera, és la planta aquella que té unes fulles verdes, petitones i molt primes? – preguntà la Laia. - Sí, bonica, aquesta mateixa. L'arbust del romaní no fa més d’un metre d’alçada – digué l’àvia. - És aquesta, oi? – preguntà la Laia –. La tallo tota? - No! Només tallem unes branquetes petites de cada planta – explicà l’àvia Remei. - I oi que serveix per cuinar, àvia? – preguntà la Laia. - Sí, va molt bé per aromatitzar la carn i les verdures, però també se’n pot fer oli essencial. Si tens les cames inflamades, te’n poses una mica i va molt bé per descansar les cames i els peus, ja que té propietats antiinflamatòries – explicà l’àvia. - Ostres, doncs li aniria molt bé a la mare, que sempre es queixa que li fan mal les cames d’estar tanta estona dreta. M’ensenyaràs a fer aquest oli? – preguntà la nena. - I tant, bonica, al vespre farem cremes i olis essencials amb les herbes que estem recollint – respongué l’àvia. PROPOSTA: Al llarg del camí busca la planta del romaní. Ets capaç d’identificar-la?
Waypoint

Capítol 4: Espígol

4. Espígol Després de recollir una mica de romaní, l’àvia Remei li va seguir explicant coses molt interessants sobre les plantes del bosc de la serralada Litoral. - Un cop has recollit les plantes, es lliguen amb un cordill per les branques i es posen a assecar cap per avall en alguna habitació ventilada i a l’ombra. Quan les fulles es tornin trencadisses, vol dir que ja estan llestes i les pots guardar en un pot de vidre per a quan les necessitis. - Ah! Per això tens tants potets per casa... però tantes plantes hi ha? - Ui, sí... en aquest bosc pots trobar: farigola, que en pots fer infusions pel mal de gola, o per desinfectar una ferida; hipèric o herba de Sant Joan, que pots fer-ne “oli de cop”, per baixar la inflamació d’un cop; orenga, figuera, llorer, marialluïsa, menta... no te les acabes! - Ostres, àvia, si que en saps! – digué la nena, impressionada. - Mira, Laia, olora aquella planta que té les flors liles... oi que fa bona olor? - Sí, molta! - És l’espígol, té propietats relaxants i es fa servir molt en cosmètica. Agafa’n una mica que farem un saquet pel pare, per a què pugui dormir millor a les nits. PROPOSTA: Al llarg del camí busca la planta de l’espígol. Ets capaç d’identificar-la?
Waypoint

Capítol 5: La Roca Foradada de Can Planes

5. La Roca Foradada de Can Planes Ja tenien un bon cistell: havien trobat romaní, espígol, hipèric... i també havien recollit algunes fulles de figuera. - Laia, el millor moment per recollir les plantes remeieres és al matí, però quan ja ha sortit el sol i les plantes estiguin seques. Si les reculls molt d’hora podrien tenir rosada i, a l’estar humides, es podririen i no servirien. - Ai, àvia, sí que saps coses... – digué la Laia –. I qui t’ha ensenyat tot això? - Doncs m’ho va ensenyar la meva mare, i a ella li va ensenyar la seva mare... i així va anar passant de generació en generació – va dir l’àvia Remei. - I tu m’ho podries ensenyar a mi? M’agrada molt saber que podem fer remeis, olis i cremes a partir de les plantes que trobem al bosc! – digué la neta. - Oh, i tant! T’ensenyaré tots els secrets per ser una bona remeiera! Que és com se’n diuen a les dones sàvies i valentes que recol·lectaven plantes i feien remeis per curar a la gent. Fa molt de temps, a aquestes dones se les va considerar bruixes i, si les agafaven, les podien cremar – explicà l’àvia. - De veritat? Ostres! – digué espantada la Laia. - Sí, van ser temps molt difícils per a les remeieres d’aquella època. Però elles es trobaven al bosc, en llocs secrets, com la Pedra Foradada de Can Planes, on es reunien per compartir els seus secrets i intercanviar ungüents i olis fets amb les plantes. PROPOSTA: Busca la Roca Foradada de Can Planes. On podrien amagar les remeieres els seus secrets?
Waypoint

Capítol 6: Esbarzer

6. Esbarzer Després de descansar una estona a la Roca Foradada de Can Planes i menjar uns préssecs que portaven al cistell, l’àvia Remei i la Laia van emprendre el camí de tornada cap a casa. - Àvia, m’ha agradat molt descobrir els secrets que el bosc amaga, estic molt contenta de passar aquest cap de setmana amb tu! – digué la Laia–. He tingut una idea: si vols, podríem obrir una pàgina a Internet i podria escriure sobre les diferents plantes remeieres i sobre el que podem fer amb elles. Així, molta gent ho podria conèixer! He pensat que es podria dir “Els remeis de la Remei”. Què et sembla? – va anunciar la Laia. - Doncs em sembla molt bona idea! Seria el nostre projecte de neta i àvia – va concloure la Remei. - Àvia, quina és aquesta planta? Em sona molt... Ai! M’acabo de punxar! – cridà la Laia - Vigila, això és un esbarzer... i punxa una mica. Vine que et poso aquest oli que et farà passar el dolor –. I l’àvia va treure del seu farcell una ampolleta d’oli i li aplicà unes gotetes al dit de la Laia. – Mira, aquesta planta et sona molt perquè a la tardor es poden recollir els seus fruits, les mores, i a tu t’encanten! - Ah! És veritat! Ara ho recordo, estan boníssimes! Podré venir a la tardor a buscar mores, àvia? – preguntà la nena. - I tant! I si vols podem fer melmelada per a què te l’enduguis a casa... – va suggerir l’àvia. - Genial! Això també ho posaré a la pàgina d’Internet. Ai, quantes coses que sap l’àvia... – va dir la Laia amb mirada amorosa. PROPOSTA: Al llarg del camí de tornada busca la planta de l’esbarzer. Ets capaç d’identificar-la?
Waypoint

Capítol 7: Final

Heu arribat fins al final! Ara sí que sou uns experts en les herbes remeieres de la serralada Litoral! Ja us podeu descarregar el vostre diploma d'exploradors del Parc Natural de la Serralada Litoral!

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta