Descargar

Distancia

546,05 km

Desnivel positivo

3.680 m

Dificultade técnica

Só expertos

Desnivel negativo

3.993 m

Altitud máxima

1.022 m

Trailrank

12

Altitud mínima

7 m

Trail type

Solo ida

Coordenadas

6378

Fecha de subida

28 de abril de 2020

Fecha de realización

abril 2020

Búsqueda por Zona de Paso

Encuentra rutas que empiecen o pasen por zonas concretas que tú elijas.

Pásate a Wikiloc Premium Pásate a Premium para eliminar los anuncios
Búsqueda por Zona de Paso Búsqueda por Zona de Paso
Compartir
-
-
1.022 m
7 m
546,05 km

Vista 53 veces, descargada 4 veces

preto de Santpedor, Catalunya (España)

Projecte en desenvolupament Manresa - Bilbao 2020 Non Stop 24h.
Objectiu sortida 00:00 desde Santpedor i arribada centre Bilbao
#roadtobilbao
#manresabilbao24h
#manresabilbaononstop
#manresabilbaocycling
Waypoint

Aguilar de Segarra

Aguilar de Segarra, o Aguilar de Boixadors segons l'IEC, és un poble, cap del municipi del mateix nom, situat al límit occidental de la comarca del Bages, Catalunya, a l'alta conca de la riera de Rajadell. Pertany a l'Alta Segarra, en contacte amb l'Anoia.

Limita al nord amb Sant Mateu de Bages i Fonollosa, a l'est amb Rajadell, al sud-est amb Castellfollit del Boix, al sud amb Rubió i els Prats de Rei, i a l'oest amb Sant Pere Sallavinera, aquests tres últims termes de la comarca de l'Anoia.


Autor:
Waypoint

Calaf

Calaf és una vila i municipi situat a la comarca de l'Anoia a l'altiplà de Calaf o la calma de Calaf. És la capital de la comarca natural de l'Alta Segarra, i el setè municipi en població de l'Anoia. El municipi consta de 3.475 habitants i té una extensió de 9,22 km². Es creu que el topònim Calaf prové de l'àrab vulgar Khalàf , nom propi de persona.
El municipi de Calaf, amb una extensió de 9,22 km² és el més petit de l'Alta Segarra, després del de Sant Martí Sesgueioles, però s'hi concentren gran part dels habitants de la seva contrada. Gairebé no té hàbitat dispers, bé que el seu àmbit s'ha anat estenent en una àrea molt àmplia fora del nucli format entorn de la vila medieval. El terme del municipi, a més de la vila de Calaf comprèn la urbanització de la Pineda.

Autor:
Waypoint

Sant Ramon

Sant Ramon és un municipi de la comarca de la Segarra. També rep el nom de l'Escorial de la Segarra. El poble i el municipi es crearen el 1940 de la fusió dels antics municipis de la Manresana i de Portell. El municipi de la Manresana englobava tres entitats de població: la Manresana, Gospí i Mont-ros, aquesta última actualment deshabitada. El municipi de Portell, englobava tres altres entitats de població: Portell, Viver i el barri de Sant Ramon, aquesta última situada dins el terme de Portell, al límit amb el de la Manresana, poble amb el qual formava pràcticament una conurbació. Amb la fusió dels antics municipis, la Manresana desaparegué com a poble, passant a ser juntament amb el barri de Sant Ramon, l'actual poble de Sant Ramon. Tot i això, actualment el poble encara conserva dues esglésies: l'església de Sant Jaume de la Manresana i la del convent de Sant Ramon de Portell i dos cementiris: el cementiri de la Manresana i, el cementiri de Sant Ramon.

Ferran Roig Villalta , aviador militar nascut el 5 d'abriil de 1906 a La Manresana, a la casa coneguda com a Cal Melitó. Després de ser destinat a Tetuan el 1930, en esclatar la guerra civil es trobava a Barcelona i va participar en accions a la mateixa ciutat, després va passar a estar destinat a Aragó i posteriorment a Albacete, per acabar a Madrid.


Autor:
Waypoint

Agramunt

Agramunt és un municipi de la comarca de l'Urgell, Catalunya, que consta de sis unitats de població, que són:

Agramunt és la població capdavantera de la Ribera del Sió situat en el punt de confluència de l’Urgell, la Segarra i la Noguera.
Té com a eix el riu Sió, en direcció est-oest.
Agramunt és la segona vila en importància de la comarca de l’Urgell, situada al peu del riu Sió, al nord de la comarca. És una vila industrial, de serveis i agrícola, molt coneguda per les seves fàbriques de torró i xocolata. Són importants també les seves indústries metal·lúrgiques.


Autor:
Waypoint

Montgai

Montgai és un municipi de la comarca de la Noguera. És al sud-est de la comarca, al límit amb la d'Urgell, a la riba del riu Sió. La seva estructura econòmica és agropecuària. Els cultius de regadiu aprofiten les aigües de les séquies del canal d'Urgell.

Montgai està format per dues entitats o nuclis de població separats entre ells uns 2 quilòmetres. A Montgai hi ha una església romànica, Santa Maria del Castell, d'una sola nau i amb absis semicircular. Cal destacar el campanar de Montgai per la seva altura de 40 metres i ser un dels campanars més vistosos de la comarca de la Noguera.


Autor:
Waypoint

la Sentiu de Sió

La Sentiu de Sió és un municipi de la comarca de la Noguera. Hi ha diverses teories respecte al nom de sentiu. Una d'aquestes és que prové del llatí sentice que vol dir esbarzer. Es va incloure en el nomenclàtor del primer cens del 1847 com Asentin i el 1930 com Asentiú. El 1983 va regularitzar el seu nom.
La vila fou un dels fronts de la batalla del Segre i un dels municipis que patí més les conseqüències a causa de la seva ubicació a primera línia de foc. A El tossal de les Forques dins del seu terme municipal, resten encara les trinxeres construïdes pel front Franquista durant la Guerra Civil i un conjunt de fosses d'enterraments excavades a la roca i que corresponen a un poblat ibèric.

Autor:
Waypoint

Algerri

Algerri és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, a Catalunya. Té aproximadament 478 habitants.

L'economia del poble es basa en la ramaderia i l'agricultura de secà, tot i que els terrenys del sud del poble han estat recentment transformats en zona de regadiu gràcies a l'aigua que hi arriba a través del canal Algerri-Balaguer.


Autor:
Waypoint

Alfarràs

Alfarràs és poble "d'aigua, fil i préssecs", elements que, sumant-hi les dues carreteres que es troben al centre del poble, han estat les maneres de guanyar-se la vida.

L'aigua és la de la secla o canal de Pinyana, provinent del pantà de Santa Anna, que rega la seua horta.


Autor:
Waypoint

Marquès d'Alfarràs

Marquès de d'Alfarràs és un títol nobiliari concedit per Felip V d'Espanya l'any 1702 a Pere de Ribes-Vallgornera i de Boixadors.
Al juny del 1400 la Paeria de Lleida vengué la regió d'Alfarràs per 50.000 sous al qui fou paer en cap, Bernat de Boixadors. El 1441 Miquel de Boixadors també era senyor d'Andaní. Els Boixadors van continuar en la baronia d'Alfarràs fins al segle XVIII, quan passà als Desvalls.

Autor:
Waypoint

Binèfar

Binèfar és un municipi de la província d'Osca situat a la comarca de la Llitera. És, amb Tamarit de Llitera, el cap de comarca. Es troba comunicat amb la ciutat de Montsó i Almacelles per la carretera nacional 240 i l'autovia A-22, el que fa que sigui un lloc de pas per tot aquell que vulgui anar des d'Osca cap a Catalunya i Lleida.
El nom primitiu de Binèfar, és Avinefar, documentat en 1092, Abinèfar, Avenàfar, Benàfar o Binàfar i reconegut així pel regne de Montsó.

Autor:
Waypoint

Catedral de Santa Maria del Romeral

Santa Maria del Romeral és una catedral catòlica a la ciutat de Montsó, a la província d'Osca, Espanya. És seu catedralícia de la diòcesi de Barbastre-Montsó juntament amb la catedral de Barbastre. Fou declarada bé d'interès cultural a Espanya com a monument històric-artístic. Va ser construïda entre finals del segle xii i principis del segle xiii, sobre una església anterior, consagrada el 1098. Al llarg de l'Edat Mitjana va acollir en diverses ocasions a les corts del Regne d'Aragó i de la corona d'Aragó. Durant el segle xvii es van dur a terme una sèrie d'actuacions al temple i es perdé el claustre romànic i construint la cripta i el campanar actuals, en estils barroc i mudèjar. En 1904 es va reformar la torre dotant-la d'un nou rellotge.
A l'exterior, a causa de les remodelacions del temple, amaga la grandesa que presenta l'interior. Destaca la torre mudèjar que substitueix la llanterna original, construïda al segle xvii l'estil barroc amb influència del mudèjar aragonès. També destaca la plaça on se situa l'actual sagristia, que va ser el claustre del temple, destruït al segle xvii durant les guerres contra França, i del que encara queda un arc que apareix semienterrat al nivell d'aquesta.

Autor:
Waypoint

Setge de Montsó

Després de la derrota a la batalla de Graus la primavera de 1063 en la qual va morir Ramir I d'Aragó, el seu fill Sanç I d'Aragó i Pamplona va continuar amb els atacs a la Taifa de Saragossa per eixamplar els seus dominis. La ciutat de Barbastre fou conquerida el 1064 amb l'ajut normand i d'Ermengol III d'Urgell, a qui va concedir la ciutat. Dos anys més tard, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir va reconquerir la ciutat, i en aquesta nova batalla, Ermengol III va morir.
Pere de Ribagorça es va establir a Montsó, com a rei de Montsó en 1092, per consolidar les fronteres del seu territori.

Autor:
Waypoint

Ilche

Ilche és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.

Autor:
Waypoint

Berbegal

Berbegal és un municipi de la comarca del Somontano de Barbastre de la província d'Osca. Està en un turó d'uns 500m i entre els rius Cinca i Alcanadre.
L'economia de Berbegal, ha sofert durant els últims anys una transformació important, ja que des de sempre s'havia basat en l'agricultura i granges, , es va complementar l'activitat en el sector primari, on també és destacable la cria extensiva de bestiar oví, encara que aquesta activitat està perdent empenta, igual que l'activitat agrícola, en part a causa dels problemes que travessa aquest sector de forma general. Això ha fet que bona part de la població, es dediqui a treballar en els sectors secundari i terciari, tant dins com fora de la localitat. A causa que Berbegal encara manté un nombre de població adequat, això permet que encara subsisteixi el petit comerç, . També hi ha a la localitat: una empresa de construcció, dues dedicades a la instal·lació de regs, un taller mecànic i una empresa dedicada a la fabricació de peces de caldereria i ferreria en general. A més d'això, Berbegal, ofereix un polígon industrial, de recent creació, per a la instal·lació d'empreses.

Autor:
Waypoint

Almunient

Almuniente és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres.

Autor:
Waypoint

Gurrea de Gállego

Gurrea de Gállego és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Autor:
Waypoint

Sierra de Luna

Sierra de Luna és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Las Cinco Villas.

Autor:
Waypoint

Erla

Erla és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Las Cinco Villas.

Autor:
Waypoint

Sant Pere de la Rúa

Sant Pere de la Rúa és una església de Lizarra, Navarra, que combina elements arquitectònics romànics i gòtics.
Situada davant el Museu Gustavo de Maeztu s'alça una escalinata que ens transporta fins a la portada d'aquest monument que ja al segle XIII era conegut com a San Pedro el Mayor. Se l'esmenta com a parròquia des del 1174, encara que és possible que existís anteriorment. El 1256 va assolir el títol d'església major de la ciutat.

Autor:
Waypoint

Estella

Estella o Lizarra és un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella. Forma part de la mancomunitat de Montejurra. Limita al nord amb Deierri i Allín, al sud amb Aberin, a l'est amb Villatuerta i a l'oest amb Ayegui.

El seu nom oficial és Estella en castellà i Lizarra en èuscar. Antigament el poblat rebia el nom de Lizarra, fins a la creació de la ciutat en 1076. Sovint a la col·lecció diplomàtica del Monestir d'Iratxe apareixen referències a aquest poblat anomenat, segons els casos, Leizarrara, Lizarrara, Liçarrara, Lizarara, Liçarra i Lizarra. El topònim, inequívocament en llengua basca, en algunes ocasions s'ha interpretat com a ilizar, que vol dir "ciutat antiga" i, també, com a elizar, que vol dir "església antiga". No obstant això, sembla més probable l'etimologia lizar, que vol dir "freixe" en èuscar, per l'abundància d'aquest tipus d'arbre a les vores del riu Ega.


Autor:
Waypoint

Ameskoabarren

Ameskoabarren és un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella. Està format pels concejos d'Artaza, Baquedano, Baríndano, Ecala, Gollano, San Martín de Améscoa, Urra i Zudaire. Limita amb els municipis d'Eulate, Allín i Abartzuza.

La situació econòmica, igual que la resta de la vall, es troba en ple procés de transformació, encara que el sector primari segueix tenint una gran importància. El bestiar ovino segueix tenint molt pes, produint carn i llet, a partir de la qual s'elabora el formatge d'Urbasa. Aquest s'inclou dintre de diferents denominacions, incloent la reconeguda Idiazabal. Així mateix, persisteix la criatura de bestiar boví, porcí i aviar. L'agricultura també es practica amb assiduïtat, encara que la majoria dels agricultors compatibilitzen aquesta pràctica amb treballs en altres sectors, principalment el secundari. La principal indústria de la vall és la fàbrica de cadires de disseny "Andreu Nort", que dóna treball a un nombre important de amescoanos, encara que el comú és desplaçar-se a altres municipis majors per a treballar. El sector serveis encara no està molt desenvolupat, encara que el turisme rural va adquirint certa importància gràcies a reclams turístics tan importants com la Serra d'Urbasa o el Nacedero de l'Urederra.


Autor:
Waypoint

Eulate

Eulate és un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella. Està situat entre Aranaratxe i Ameskoabarren.

Autor:
Waypoint

Larraona

Larraona és un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella. Està situat entre Aranaratxe i Harana , i té al sud la Serra de Santiago de Lokiz.


Autor:
Waypoint

Agurain

Agurain és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla de Salvatierra. Inclou els llogarrets d'Alangua, Arrizala, Egileor, Iturrieta i Opakua. Limita al nord amb Donemiliaga, al sud amb Bernedo i a l'oest amb Iruraitz-Gauna i Arratzu-Ubarrundia.


Autor:

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta