Coordenadas 887

Fecha de subida 31 de diciembre de 2012

-
-
11 m
0 m
0
16
33
65,98 km

Vista 4206 veces, descargada 108 veces

preto de Camp dels Pilans, Catalunya (España)

1-Sant Martí d'Empúries:
és una entitat de població del municipi de l'Escala. Se situa al costat de les ruïnes d'Empúries o Empòrion. És de caire medieval, i als segles IX, X i XI va ser la capital del Comtat d'Empúries fins que el 1079 es va traslladar a Castelló d'Empúries, lloc menys exposat als atacs. Ha estat un lloc habitat des de l'arribada dels grecs foceus al segle VI aC. Va ser cristianitzat per Sant Feliu l'Africà, màrtir mort a Girona el 304. Va ser episcopal entre el 516 i 693. Carlemany va nombrar primer comte d'Empúries a Ermenguer el 812.

2-Sant Pere Pescador:
és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà. Situat en el centre de la Badia de Roses Sant Pere Pescador és un municipi de 18 Km2 amb una població de poc més de 2000 habitants, número que es pot multiplicar per 5 els mesos d'estiu. El municipi té 6 km de platges sorrenques; aquest litoral va des de l'actual desembocadura del riu Fluvià al nord fins l'antiga desembocadura al sud, coneguda com el Riuet o Riu vell, a tocar Sant Martí d'Empúries. Una part important del municipi, unes 600 ha aproximadament, s'integra dins el Parc Natural dels Aiguamolls, no en va el territori de Sant Pere, d'origen al·luvial, és constituït en gran part per antics estanys i maresmes. L'origen de les seves terres és el que fa del municipi un espai de gran valor agrícola essent la fruita dolça i en especial les pomeres, l'activitat agrícola principal de Sant Pere Pescador. Són l'agricultura i el turisme els dos motors econòmics del municipi.

3-Aiguamolls de l'Empordà:
Els aiguamolls de l'Empordà constitueixen el conjunt marjalenc més important de Catalunya, després del delta de l'Ebre. L'actual zona protegida és la resta d'una extensa àrea que antigament ocupava gran part del litoral de l'Empordà, i constitueix el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.
Aquest conjunt de maresmes han estat generades pel curs final de la Muga i el Fluvià, a l'Alt Empordà, i del Ter i el Daró, al Baix Empordà. Els aiguamolls ocupaven antigament tot el pla del litoral del golf de Roses i del baix Ter, però van anar desapareixent per l'expansió de l'agricultura i la ramaderia amb canals de dessecació, la canalització de la Muga i la construcció dels embassaments de Boadella, Sau, Susqueda i el Pasteral. Sis llacunes petites i la gran llacuna o estany de Castelló van desaparèixer.


Vista parcial dels aiguamolls de l'Empordà
En èpoques antigues, s'hi havia conreat arròs, pràctica que s'ha tornat a introduir.
Actualment, comprèn 4.824 ha formades per dunes, llacunes salabroses i dolces, prats inundables i zones de conreu.
A la segona meitat del segle XX, la urbanització de la zona, especialment amb projectes com el d'Empuriabrava, va posar en perill l'àrea. El 1976 la campanya Els últims aiguamolls empordanesos en perill, promoguda pel Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos, va alertar l'opinió publica. El 13 d'octubre de 1983 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de declaració de paratges naturals d'interès nacional i reserves integrals, i els aiguamolls de l'Alt Empordà hi quedaren emparats. Posteriorment han estat reclassificats com a Parc Natural. Els aiguamolls del Baix Empordà, exclosos de la llei de 1983, estan protegits pel Pla d'espais d'interès natural (PEIN).Fins ara, s'ha arribat a observar 327 espècies d'aus, entre les que cal esmentar cigonyes (o gantes, com es coneixen a l'Empordà), l'ànec collverd, el bernat pescaire i la fotja. Actualment, també s'hi pot observar un grup de llúdrigues en captivitat.

4-Empuriabrava:
és una urbanització que constitueix una entitat de població del municipi de Castelló d'Empúries, a la comarca de l'Alt Empordà, amb 7.650 habitants censats (2008).[1]
La urbanització és una marina residencial construïda vora la platja dels Graells i al voltant d'una extensa xarxa de canals artificials a imatge de les existents a la costa de França (Port-Grimaud) i de Florida (Estats Units), un model inspirat en Venècia, i que repeteix el que des de 1960 s'havia desenvolupat a la veïna Santa Margarida (Roses). Actualment se la considera la marina residencial més gran del món.[2]
L'àrea que actualment ocupa Empuriabrava estava dedicada, abans de la construcció de la urbanització, a l'explotacio agrària i ramadera, sobretot en forma de pastures, i, en un grau molt menor, vora mar, quedaven lliures algunes zones d'aiguamoll. Hi havia cinc grans masos ("cortals", en la denominació local), anomenats Llebrer, Modaguer, Moixó, Vell i la Torre Ribota, amb terres de conreu i, tancades per recs de drenatge, parcel·les de pastura ("closes"), que pertanyien a dos grans propietaris. El sector central i NE, més proper al mar, conegut com les Tribanes, era ocupat per un gran nombre de petites parcel·les allargades ("peces"), originades per la desamortització de les terres comunals a mitjan segle XIX, que pertanyien a petits propietaris de Castelló.
panoramica

Mas Maltar

Información

Centre Proteccio d'aus El Cortalet

Lago

La Llarga

Lago

La Rogera

Risco

Espai proteccio total

Río

Riu Fluvià

Lago

La Massona

Lago

La Fonda

Lago

La Serpa

Lago

La Riereta

Lago

Estany del Cortalet

foto

Illa del Caramany

Información

Oficina d'Informació de Sant Pere Pescador

Sitio arqueolóxico

Runes D'Empuries Ciutat Romana

Sitio arqueolóxico

Runes d'Empuries Ciutat Grega

Sitio arqueolóxico

el Moll Grec

Ruinas

Antiaeris

Caisleán

Sant Marti d'Epúries

Río

el Riuet

Lago

Estany Europa

Río

Riu La Muga

Lago

Estany d'en Turie

Ponte

Pont de La Muga

Río

Rec dels Salins

Waypoint

Skydive Empuriabrava

Río

Riu Gran

Lago

Bassa de la Rovina

panoramica

Far de Santa Margarida

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta