Coordenadas 423

Fecha de subida 6 de febrero de 2018

-
-
780 m
333 m
0
6,3
13
25,09 km

Vista 93 veces, descargada 1 veces

preto de Albelda, Aragón (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DE LA LLITERA: DES D’ALBELDA CAP A TAMARIT DE LLITERA, ALCAMPELL I A LO CASTELLOT DE BAELLS / 10A DE FEBRER DEL 2018

Josep M. MATA-PERELLÓ I Joan Salvador PUIG ORIOL

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal tenir en conte que una part del recorregut final de l’itinerari, es realitzarà per camins de terra, per la qual cosa caldrà prendre les degudes precaucions, En aquest itinerari, hi haurà un llarg recorregut per camins de terra, per tal d’anar des de les immediacions d’Albelda cap el paratge dels Aljubs. També hi haurà un recorregut per camins de terra, per tal d´arribar fins al paratge de Lo Castellot, des de Baells.

Cal tenir, com sempre, una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l’itinerari, i també fora d´ell.

BREU INTRODUCCIÓ

La totalitat del recorregut d’aquest itinerari, discorrerà quasi íntegrament per una sola unitat geològica, concretament per la Depressió Geològica de l’Ebre. I dintre d’aquesta, ho farà quasi solament per la seva Depressió Central; així com per la denominada Zona de l´Avant-País Plegat. D´aquesta forma, el recorregut s’iniciarà a la carretera que uneix les poblacions d´Alfarràs i d´Albelda, tot i que prop d´aquesta darrera, dintre de la comarca de la Llitera, dintre de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre, entre afloraments dels materials cenozoics que la reblen.

Concretament, aquest indret es troba situat a la Depressió Central (dintre de la Depressió Geològica de l’Ebre). Tot seguit, el recorregut deambularà per aquesta sots unitat, passant per Albelda, Tamarit de Llitera, Alcampell i Baells. Finalment, arribarà al paratge de lo Castellot, situat molt prop de les primeres estructures del Sistema Pirinenc, però sense entrar en elles. Així, al llarg d’aquest recorregut, s’aniran trobant materials cenozoics de l´Eocè i de l´Oligocè. Molt sovint, aquests materials es trobaran recoberts per terrenys detrítics més recents, els quals pertanyen al Pleistocè i a l´Holocè. Es tractarà generalment de terrasses fluvials i de depòsits de vessant.

Per d’altra banda, el recorregut transitarà per una sola comarca de l’àrea de diverses de Lleida i de Huesca, alhora; concretament per la comarca de la Llitera. Així, s’iniciarà al terme d´Albelda, per a finalitzar al de Baells, després de travessar part dels termes de Tamarit de Llitera i d´Alcampell.

OBJECTIUS FONAMENTALS

A través del recorregut d’aquest recorregut, s’intentaran assolir els següents objectius generals:

1.- Observació de la Depressió Geològica de l’Ebre, i descripció dels materials terciaris (del paleogen) que constitueixen el subsòl de la totalitat de la comarca per les quals discorre el present itinerari. Així, ens referirem als materials de la Formació Barbastro i als de la Formació Peraltilla, que veurem a diversos llocs del recorregut. Els primers es troben representats per nivells de guixos i de calcolutites guixoses; i els segons per nivells de calcolutites ocres i gresos. Aquests materials es situen al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè, fonamentalment.

2.- Observació i descripció dels materials del neogen recent (del Pleistocè i de l´Holocè), que s’estenen a diferents indrets del recorregut, tot cobrint parcialment als materials terciaris esmentats anteriorment. Sovint, aquests materials es troben constituïts per terrasses fluvial i per depòsits de vessant, sempre de característiques detrítiques.

3.- Observació de l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre, per aquests indrets; i en concret de les dues sotsunitats representades: de la seva Depressió Central, i de l´Avant-país Plegat. I, al mateix temps, s’observaran les estructures locals dels materials anteriorment esmentats, al llarg del recorregut de l’itinerari. En especial de l´Anticlinal de Balaguer-Alfarràs-Barbastro, que veurem dintre de l´Avant-país Plegat. Aquesta estructura la trobarem i travessarem pels voltants de Tamarit de Llitera, anant cap el proper poble d´Alcampell.

4.- Observació i reconeixement de diferents mineralitzacions situades al llarg del recorregut, com les mineralitzacions evaporítiques guixoses, relacionades amb els afloraments de la Formació Barbastro, que trobarem per les immediacions d’Albelda, Tamarit de Llitera i Alcampell.

5.- Observació i reconeixement de les explotacions, situades a diferents indrets del recorregut de l’itinerari, com les antigues explotacions guixoses, situades prop de Tamarit de Llitera, entre els materials de la Formació Barbastro.

6.- Observació dels diferents elements del Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg de tot el recorregut. Dintre d’aquest apartat, cal parlar de capes verticalitzades de gresos, que trobarem prop d’Albelda. Tanmateix, pot parlar-se dels plecs situats entre els afloraments de guixos, entre Tamarit de Llitera i Alcampell. També cal fer esment del paratge de lo Castellot, situat al terme de Baells, que veurem a la fi del recorregut.

7.- Observació dels diferents elements del Patrimoni Miner, que anirem trobant al llarg de tot el recorregut. Cal fer esment dels Forns de Guix que trobarem, entre altres indrets a Albelda i a Tamarit de Llitera. També cal fer esment dels Forns d´Obra o Teuleries, que trobarem prop de Tamarit de Llitera. Igualment, cal fer esment dels Aljubs d’Albelda, destinats a l’aprofitament de l’aigua. Igualment, cal esmentar el Forn de Calç, que veurem a la darrera aturada.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Pel que fa al recorregut del present itinerari, no existeix cap antecedent concret, de tipus bibliogràfic referent a la totalitat del recorregut. Hi ha antecedents nostres: MATA-PERELLÓ (1996, 1997, 1998, 2004, 2008a, 2009b i 2011), relatius a parts de l’itinerari, les quals coincideix amb alguns sectors del present recorregut. També coincideix parcialment amb els itineraris mes recents de MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2014a i 2014b). Finalment, cal fer esment del treball de MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2016), del qual, el que ara presentem és una actualització.

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions situades a les comarques per les quals discorre l’itinerari, farem esment d’uns altres treballs nostres, de caràcter general: MATA-PERELLÓ (1985 i 1991), referits al conjunt dels Països Catalans i de Catalunya, respectivament. Igualment farem esment del treball de MATA-PERELLÓ i de SANZ BALAGUÉ (1993). Per d’altra banda, també farem esment d’uns altres treballs nostres, d’àmbit comarcal, referents a la comarca de la Llitera. Es tracta, respectivament dels següents: MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1990 i 1991).

I, finalment, pel que fa a l’estructura geològica de la zona per la qual discorre l’itinerari, farem esment dels treballs de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976), ambdós són de caràcter generalista, i es refereixen al conjunt dels Països Catalans. Per d’altra banda, també farem esment del treball de l´IGME (1970), referit a aquesta zona, per la qual discorre el recorregut de l’itinerari.

Tots aquests treballs referenciats, i d’altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l’apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA.

RECORREGUT DE L’ITINERARI

Així, el recorregut de l’itinerari, s’iniciarà per les immediacions de la població d´Albelda. Concretament a la carretera autonòmica que l´enllaça amb Alfarràs, l´A – 140. Poc abans d´arribar a la primera població esmentada, haurem fet la primera aturada. Després, en arribar-hi, farem una fillola que ens conduirà cap a una altra aturada, al paratge dels Aljubs. Posteriorment, caldrà continuar cap al poble de Tamarit de Llitera (una de les dos capitals de la comarca de la Llitera). En torn d’aquest poble es realitzaran diverses aturades. Una d´elles abans d’arribar-hi; i dues dintre del poble. Una altra es farà camí d´Alcampell (seguint la carretera autonòmica A – 1240). Seguint aquesta carretera, aviat arriarem a l´esmentat poble d´Alcampell. Posteriorment, seguint aquella carretera, arribarem a la seva cruïlla amb la ruta N – 230, per on continuarem cap al Nord, cap a Baells, Abans d’arribar-hi, farem una aturada del recorregut d’aquest itinerari. Després, des del poble, ens caldrà anar cap al paratge de lo Castellot, per on farem les dues darreres aturades del recorregut d´aquest itinerari.

Així, aquest recorregut serà d’uns 25´32 Km i es faran 10 aturades al llarg de tot l’itinerari. Començarà a una alçada de 355 metres, pels voltants d´Albelda, oscil·lant lleugerament entre aquesta alçada i els 380 metres, fins a la sortida de Tamarit de Llitera. A partir d´aquí, anirà pujant contínuament, fins arribar a una alçada màxima d´uns 770 metres, en arribar a la darrera aturada, pels voltants de lo Castellot, dintre del terme municipal de Baells, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l’itinerari en una sèrie de PARADES (o d´ATURADES), algunes de les quals tindran caràcter condicional, que tot seguit anirem veient. En cada una d’aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui). En cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l’aturada.

Finalment, cal dir que el recorregut de l’itinerari s’inclourà dintre dels següents fulls, del "Mapa Topográfico Nacional", realitzats a l´escala 1:50.000 per l´Instituto Geográfico y Catastral: 326 (dit de Monzón) i 327 (o d´Os de Balaguer).
___________________________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA EMPRADA

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

IGME (1970).- Mapa Geológico de España a escala 1:200.000 (sintèsis de la cartografia existente). Memòria i fulla n´º 33 (Lleida), Inst. Tecnol. GeoMinero de España. Minist. Medio Ambiente. Madrid

MATA-PERELLÓ, J.M. (1985).- Recursos Geològics i Sòl, Història Natural dels Països Catalans, Vol. 3, Els jaciments minerals i les pedreres, pp. 57-137, Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències de l´Institut d´estudis Catalans, vol.47, 545 pàgines. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Selecció d´Itineraris geològics i mineralògics per les terres de Lleida, Itinerari 3, pp. 37-44, publicacions Museu de Geologia, Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (1997).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Llitera i de la Baixa Ribagorça: des de Sant Esteve de Llitera a Entença, per Peralta de la Sal i per Purroi de la Solana. Inèdit. 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M (1998).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Segrià, del Baix Cinca i de la Llitera: des de Lleida a Saidí i a Tamarit de Llitera, per Mequinensa i per Fraga. Inèdit, 13 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M (2004).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Segrià, Llitera, Cinca i Somontano: des d´Alfarràs a Barbastro, por Tamarit i Sant Esteve de Llitera. Inèdit, 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M (2008a).- Recorrido desde Albelda a Castillonroi, por Val-de-Llou y Camporrells, a través del Patrimonio Geológico y Minero de la Llitera. Inèdit, 14 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M (2008b).- Recorrido desde Altorricó a Tamarit de Llitera, per Alcampell, Baells i Natjà, a través del Patrimonio Geológico y Minero de la Llitera. Inèdit, 14 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M (2011).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Llitera i de la Baixa Ribagorça: des Tamarit de Llitera a Camporrels i a Purroi de la Solana. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1991).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Llitera, revista Terra Endins, nº 2, pp. 1-22, Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1993).- Guia de identificación de Minerales, adaptada fundamentalmente a la Península Ibérica. Parcir, Edic. Selectas, 243 pàgines. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014a).- Recorregut geològic i miner per les comarques aragoneses del Somontano, del Cinca Medio i de la Llitera: des d´Ólvena cap a Estada, Estadilla, Fonz i a Sanui. Inèdit. 12 pàgines.

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Llitera: des de Castillonroi cap Albelda, Tamarit de Llitera, Pelegrinyó, a Sant Esteve de Llitera i a Sanui. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Llitera: des d’Alfarràs cap Albelda, Tamarit de Llitera, Alcampell i a Baells. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Llitera / Llitera: des de Baells a lo Castellot, a Natjà i a Camporrells. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit Ketres. 211 pàgines. Barcelona.
Waypoint

P1 CRESTES d´ALBELDA.COMAPORQUET

PARADA 1. CARRETERA D’ALFARRÀS A ALBELDA (A – 140), COMAPORQUER, LES CRESTES D’ALBELDA, (terme municipal d’Albelda, comarca de la Llitera). (Full 327). El recorregut d´aquest itinerari el començarem a la cruïlla de la carretera autonòmica aragonesa (A – 140), amb lla carretera que s´adreça al poble d´Alberda. Des d´aquí, ens desplaçarem lleugerament cap aponent, cap al poble, fins trobar un trencall d´un surt un camí, per la dreta de la carretera. Així, haurem efectuat un recorregut d´uns 0´4 Km, aproximadament. Just al camí, però a tocar de la carretera, farem l´aturada. En aquest recorregut, hem anat transitat per entre els materials cenozoics de la Formació Peraltilla. Aquest, es troben situats dintre de la Depressió Geològica de l’Ebre, tot i que a l´Avant –País Plegat. que és on ara ens trobem situats en aquest indret de la present l’aturada. Així, hem trobat nivells de lutites i de gresos, de tonalitats ocres i roges, els quals pertanyen fonamentalment a l´esmentada Formació Peraltilla. En aquest indret, es poden veure uns nivells verticalitzats de gresos oligocènics, els quals es troben en posició vertical, debut a les forces septentrionals, de caire pirinenc. Aquests estrats verticals formen uns “hockbacks”. Aquests nivells de gresos, són en realitat “paleocanals” situats entre els nivells de lutites roges i ocres de la Formació Peraltilla.
Waypoint

P2 ALJUBS DE PEDROLA

PARADA 2. ELS ALJUBS DE PEDROLA, (terme municipal d’Albelda, comarca de la Llitera). (Full 327). Després d´efectuar la prada anterior, cal efectuar un brevissim recorregut per la carretera autonòmica A – 140, anat cap a la població d´Albelda. Tot i així, quasi immediatament, ens caldrà agafar un camí per l´esquerra que es dirigeix cap al paratge dels Aljubs d´Albelda, situats al ESE de la població. En arribar-hi, farem una aturada, aproximadament a uns 1´2 Km de la parada realitzada anteriorment. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials detrítics cenozoics, que ja hem vist a l´aturada anterior. Així, aquests nivells de gresos i calcolutites ocres, també afloren en aquest indret. Aquí, entre aquests materials, s´han realitzat unes tasques de canalització de l´aigua de pluja, per tal de poder-la aprofita: aquest aprofitament consisteix en els anomenats: aljubs.
Waypoint

P3 FORN D´OBRA DE TAMARIT DE LLITERA

PARADA 3. VELL FORN DE TEULES DE TAMARIT DE LLITERA, CARRETERA, A–140, POLIGON INDUSTRIAL, (terme municipal de Tamarit de Llitera, comarca de la Llitera). (Full 327). Després de realitzar l´aturada anterior, cal anar cap a la carretera autonòmica aragonesa (la A-140), la qual ara es dirigeix ara cap el poble de Tamarit de Llitera, anant cap a ponent. Poc abans d´arribar-hi, aproximadament a uns 2 Km després de la sortida d´Albelda, trobarem un “Polígon Industrial”. En aquest indret, enmig d´unes obres inacabades, es troba un antic forn de teules (forn d´obra o teuleria. En aquest lloc, a uns 4´2 Km de la parada anterior, aproximdament, farem una nova aturada, dintre del recorregut d´aquest itinerari. En aquest recorregut, haurem circulat entre els afloraments cenozoics. Primer entre els trams de guixos de la Formació Barbastro i després entre els trams de gresos i calcolutites ocres de la Formació Peraltilla. Aquests són els materials que es troben a l´indret de l´aturada. Precisament, prop d´on som van ésser explotades les calcolutites, per tal d´ésser emprades com a matèria prima per a la fabricació de rajoles i teules, a l´indret de l´aturada. En aquest lloc hi ha un interessant Forn d´Obra o Teuleria, el qual forma part del nostre Patrimoni Miner i del conjunt de tota la comarca de la Llitera. El forn es troba en bon estat de conservació, tot i estar afectat per les obres de construcció de l´esmentat polígon Industrial.
Waypoint

P4 FORN D´ALFARERIA DE TAMARIT DE LLITERA

PARADA 4, FORN DE L´ALFARERIA, (terme municipal de Tamarit de Llitera, comarca de la Llitera). (Full 326). Després de realitzar l´aturada anterior, cal continuar per la carretera A-140, amb la intenció d´arribar fins al poble de Tamarit de Llitera. En arribar-hi, cal anar fins a les immediacions de la cruïlla de lo Torricó. En aquest indret, front a la cruïlla, farem una nova aturada, a uns 1´2 Km de la parada anterior. En aquest recorregut haurem trobat els materials esmentats a les aturades anteriors, fonamentalment els materials ocres de la Formació Peraltilla, que aflora per arreu, on ara som. En aquest indret, front la cruïlla hi havia un antic forn d´obra, més petit que el de la parada anterior. En realitat es tracta d´un forn alfarer.
Waypoint

P5 FORN DE GUIX. GESERA DE TAMARIT DE LLITERA

PARADA 5. FORN DE GUIX, GESERA I EXPLOTACIÓ DE GUIXOS DE TAMARIT DE LLITERA, (terme municipal de Tamarit de Llitera, comarca de la Llitera). (Full 326). Després de realitzar l´aturada anterior, cal retrocedir lleugerament, fins a l´entrada del poble. Aquí, cal agafar la carretera A – 1240 (la qyual es dirigeix cap Alcampell), però abans, haurem de travessar totalment la població de Tamarit de Llitera, per tal de sortir despès, per la carretera que ara anem seguint. A la mateixa sortida, farem una nova aturada, a l´esquerra de la carretera. Així, haurem recorregut uns 1´4 Km i escaig, des de la parada anterior. Al principi del recorregut, haurem trobat afloraments dels materials ocres de la Formació Peraltilla (amb gresos i calcolutites). Després, cap a la sortida de la població, s´hauran fet palesos els afloraments dels nivells de guixos de la Formació Barbastro. Aquests materials han estat explotats a diferents indrets, com al de la parada.
Waypoint

P6 IMMEDIACIONS DEL CEMINTIRI DE TAMARIT DE LLITERA

PARADA 6 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL CEMENTIRI, CARRETERA A – 1240, (terme municipal de Tamarit de Llitera, comarca de la Llitera). (Full 326). Després de realitzar l´aturada anterior, cal abandonar totalment la població de Tamarit de Llitera. Així, ens caldrà sortir per la carretera local aragonesa que es dirigeix cap al poble de lo Campell / Alcampell, (la A – 1240). Així, en sortir de la primera població, ens caldrà arribar cap a les immediacions del Cementiri de la població. Aquí, farem una aturada, aproximadament a 1´5 Km de la parada anterior. Aquesta aturada l´efectuarem a l´esquerra de la carretera anteriorment esmentada, al costat del camí que es dirigeix cap a l´esmentat Cementiri. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics, dels quals ja n´hem parlat a la parada anterior. Aquests materials, fonamentalment guixosos, són els quals apareixen a l´indret de present aturada. Així, aquí es fan ben palesos els nivells de guixos i els de les calcolutites guixoses.
Waypoint

P7 IMMEDIACIONS D´ALCAMPELL

PARADA 7. CARRETERA A – 1240, IMMEDIACIONS D´ALCAMPELL, (terme municipal de Tamarit de Llitera, comarca de la Llitera). (Full 326). Després de realitzar l´aturada anterior, cal continuar (cap al NE) per la carretera autonòmica retornar A – 1240, la qual es va dirigint cap al proper poble de lo Campell / Alcampell. A uns 2´5 Km de la parada anterior, aproximadament, en realitzarem una altra, al mateix costat de la carretera. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics que hem esmentat a la parada anterior. Precisament, aquests materials són els quins apareixen a l´indret de la present aturada. Aquests afloraments guixosos es situen dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre, per on estem ara situats. En aquest lloc, es fan clarament palesos els nivells guixosos, els quals es troben plegats i replegats.
Waypoint

P8 IMMEDIACIONS DE BAELLS

PARADA 8 - CONDICIONAL. CARRETERA N – 230, IMMEDIACIONS DEL POBLE DE BAELLS, (terme municipal de Baells, comarca de la Llitera). (Full 326). Després de realitzar l´aturada anterior, cal efectuar un nou recorregut per la carretera local i autonòmica A – 1240, anant cap el proper poble de lo Campell / Alcampell, travessant-lo. Després, seguint per aquesta carretera, arribarem a la seva cruïlla amb la carretera nacional N – 230. En trobar-la, ens caldrà efectuar un breu recorregut cap al Nord, apropant-nos cap a la immediata població de Baells. Poc abans d´arribar-hi, farem una aturada, aproximadament a uns 7´2 Km de la parada anterior i a menys de 2 Km abans d´arribar al darrer poble. En aquest recorregut, inicialment hem trobat els materials guixosos cenozoics, que ja hem vist a l´aturada anterior. Després, per sobre d´aquests, hem trobat uns materials detrítics, en bona part posttectònics. Finalment, en arribar a l´indret de l´aturada, hem trobat uns nivells detrítics del Pleistocè, els quals formen part d´una antiga terrassa fluvial (possiblement de l´Esserra). Aquests materials presenten un lleuger cabussament cap a ponent. Això, ho interpretem com una possible captura d´aquest riu, desplaçant-lo cap a ponent, cap al Cinca. Així, cal veure que aquest riu te una direcció Nord – Sud, girant cap a ponent en arribar a l´estret d´Olvena, al Nord d´on ara som. Malgrat això, si aquest riu no es desviés, hagués arribat fins prop d´on ara som.
Waypoint

P9 LO CASTELLOT

PARADA 9. LO CASTELLOT, (terme municipal de Baells, comarca de la Llitera / Litera). (Full 326). Després de fer l´aturada anterior, ens cal seguir per la carretera N – 230, anant cap l Nord. Així, aviat trobarem el trencall que es dirigeix cap al poble de Baells, situat prop de la carretera nacional N – 230. Després, d´aquest poble, ens caldrà el camí que duu cap al Castellot, anant cap al WNW del poble. Seguint aquest camí, trobarem un altre, per la dreta, que es dirigeix cap al paratge de lo Castellot. En aquest indret, en arribar-hi, farem una aturada, aproximadament a uns 3 Km del poble i a uns 5 Km des de l´anterior aturada. En aquest recorregut, haurem trobat afloraments dels materials detrítics que reblen la Depressió Geològica de l’Ebre. Tot i així, en aquest indret afloren uns materials detrítics, bretxes carbonatades, formades a partir dels carbonatats mesozoics i cenozoics, ja que ens trobem a la vorera meridional del Mall Blanc. Aquests materials presenten un cabussament generalitzat cap al Sud, tot i que al cim de lo Castellot es fa força palès un suau sinclinal entre aquests materials detrítics. Aquest sinclinal es fa més pales se l’observem des de la propera aturada, que farem molt a prop. Cal dir que aquests materials són clarament posttectònics, tot i que es troben lleugerament afectats per la tectònica Pirinenca. Pertanyen al Miocè i forment part dels denominats Conglomerats de Baells. Aquí, s´han originat a partir de l´erosió i desl desmantellament de les Serres Marginals, que aquí formen els relleus del Mall Blanc Sant Quilis / San Quilez, situats immediatament al Nord, d´on ara som, per on afloren materials carbonatats del Cretàcic, fonamentalment. Aquests materials carbonatats són els quins contstitueixen la materia prima dels conglomerats abans esmentat. Aquests materials, en erosionar-se, han donat lloc a una interessant forma, al denominat: “ lo Castellot”, el qual forma part del Patrimoni Geològic de la comarca de Llitera / Litera i de tot el conjunt de les terres de la província d´Huesca a la Franja.
Waypoint

P10 FORN DE CALÇ DE LO CASTELLOT

PARADA 10. FORN DE CALÇ DE LO CASTELLOT, (terme municipal de Baells, comarca de la Llitera / Litera). (Full 326). Després de fer l’aturada anterior, cal fer un breu recorregut, de menys de 100 metres, per tal d’arribar a un antic Forn de Calç, per on farem una nova aturada. Aquest indret es troba lleugerament a llevant d´on érem a l´aturada anterior. En aquest recorregut haurem anant trobant els materials que hem vist a la parada anterior. Així, per arreu es fan paleses les bretxes carbonatades de les que hem parlat anteriorment (i que constitueixen el relleu de lo Castellot). Després, en arribar a l´indret de la parada, es pot veure com s’aprofitaven els materials carbonatats que hem trobat per tot arreu, per l’obtenció de calç. Aquest forn, forma part del Patrimoni Miner de la Comarca de la Llitera / Litera, tot i la seva esquemàtica tipologia; malgrat això es molt interessant, com també ho són els plafons situats per les immediacions. Per d’altra banda, des d’aquest lloc, mirant cap a lo Castellot, es fa palesa l’estructura sinclinal de la que hem parlat a la parada anterior. Tanmateix, espot observar el seu cabussament meridional i occidental, situant-se a la vorera del Mall Blanc. En efecte, des d´aquest indret (situat una mica a llevant de lo Castellot), es pot veure com els seus materials detrítics tenen un clar cabussament cap al Sud i cap a ponent alhora, situant-se al SW de l´esmentat Mall Blanc.

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta