Bastiments, Pic de Freser, Pic de l’Infern i Pic Inferior de la Vaca

Per tal d’arribar al refugi caminem amb el Ter a la nostra esquerra (estem molt a prop del seu naixement) tot pujant entre avets. El camí no té pèrdua i ens porta en uns vint minuts fins el Refugi d’Ull de Ter.
Al seu darrera s’alça el Gra de Fajol. Una vegada arribats al refugi seguim en direcció oest tot seguint el GR-11 que ens acompanyarà fins el coll de la Marrana. Els prats de darrera del refugi tenen un pendent suau i ja veiem clarament davant nostre el Coll de la Marrana i una mica més a la dreta Bastiments. Tot i això encara ens queden uns 150 metres de desnivell fins arribar al coll. Així doncs, poc a poc i amb bona lletra, ens plantem al Coll de la Marrana.
Un rètol ens indica el camí a Núria (tornarem per aquest camí). El camí és el GR11, però no el seguim ja que començarem per pujar a Bastiments (el veiem clarament a la nostra dreta). Com sempre no hem de deixar que la perspectiva ens jugui males passades i que ens faci creure que el cim és a tocar. Si be és cert que no presenta cap dificultat cal anar a poc a poc i amb bona lletra…
Comencem a pujar a Bastiments sense seguir cap senda en particular (tampoc n’hi ha cap de clarament marcada). La pujada es va notant poc a poc fins que arribem a un punt on ja veiem la senda fortament marcada que puja fent ziga-zagues.
En aquest punt la pujada és forta i ens plantem a la creu del Bastiments. Aquí el terreny ja està format per grans blocs granítics. Seguint més cap a l’oest passem el punt geodèsic i un mica més enllà el cim del Bastiments coronat per un piolet. Des d’aquest punt tenim una bona vista sobre l’estany de Bacivers i els estanys de Comamitjana.
En aquest punt ja veiem cap a l’oest i amb tota claretat el pic de Freser i el cim del Pic de l’Infern.
Per tal d’arribar-hi, primer hem de baixar per un camí molt pedregós fins al Coll de Freser.
Al Coll de Freser comencem a veure alguna marca vermella i alguna fita, aquestes marques i les fites ens poden ajudar en algun punt per tal de trobar el camí més fàcil ja que la pujada al Pic de Freser l’haurem de fer, en alguns punts, grimpant pel mig dels blocs de granit.
Arribem al Pic de Freser. Ja estem a la recta final d’accés al Pic de l’Infern i cap allà anem. Seguint com sempre la cresta i anant amb compte (cal remarcar que no és un camí difícil, però convé prestar atenció d’on posem els peus i mans) en una mitja hora assolim el cim del Pic de l’Infern.
La vista des del cim del Pic de l’Infern en un dia com el d’avui és clara i fa que la pujada pagui la pena completament.
Tenim unes vistes excepcionals sobre els estanys de Carançà. Veiem els estanys Blau, Negre i de les Truites així com els de la coma de l’Infern. També tenim vistes sobre el llunyà Puigpedròs o la serra del Cadí i cap al sud sobre el Montseny i Matagalls. I les montanyes proximes a nosaltres com el Cim d’Estela, Roc d’Auró i la Serra d’Ensija.
Tot seguit enfilem al petit turó veí (el Pic dels Gorgs) on hi ha una petita creu. Des d’aquest proper cim veiem tot el camí de tornada fins el Gra de Fajol.
Reprenem el camí muntanya avall fins que veiem que el camí es desdibuixa. Aquí el pas més senzill el trobarem resseguint la cresta per la vessant sud. En pocs minuts ja veiem la cabana de Tirapits a la nostra esquerra (una cabana de pedra amb un polsador d’emergència per contactar amb els bombers).
En arribar al coll del Portell podríem deixar la cresta tot girant cap al sud (cap a la nostra esquerra) i deixant la cabana a la nostra dreta. Però decidim seguir carena amunt (el camí de pujada es veu prou fresat) fins el Pic Inferior de la Vaca.
Es tracta d’un cim poc prominent i costaria saber on es troba exactament el punt més alt si no fos per les fites que trobem. La pujada però paga la pena ja que tenim bones vistes de tot el “corredor” fins el Gra de Fajol.
El GR-11 ja és només a uns metres de nosaltres. Si seguim caminant en direcció sud en el trobem en 3 minuts. En arribar-hi el prenem cap a la nostra esquerra (si anéssim cap a la dreta arribaríem a Núria) fins el proper Coll de Tirapits on el veiem com el camí descendeix fins passar molt a prop de la cabana de Tirapits.
En aquest punt el camí gira en direcció est per encarar-nos ja cap el nostre destí i comencem a caminar amb la carena que hem recorregut a la nostra esquerra i força metres més amunt.
El camí ara ja no te cap mena de dificultat i només cal anar seguint els senyals blancs i vermells del GR-11.
En arribar al Coll de la Marrana ja només ens cal desfer el camí que hem fet en començar la ruta.