TOSSAL DE CODONYAC I PUI DE LLERÀS (2X100 CIMS FEEC) DES DE GURP-CORRALS DE GURP-PICO XIC-RIVERT-SANTA ENGRÀCIA

Magnífica ruta sortint del singular poblet de Gurp, pertanyent al terme municipal de Tremp al Pallars Jussà, on després de visitar els seus curiosos corrals baumats entre altres coses, farem un llarg tram carener per assolir un reguitzell de cims, com el Tossal de Codonyac o el Pui de Lleràs, aquest dos inclosos al repte dels 100 cims de la FEEC,i també lo Pico Xic, el Pic de la Cova del Codó, el Caramell o el Turó de la Font Gran entre altres, per acabar baixant a l'encisador poble de Rivert, una de les joies de la zona i retornar a l'inici passant pel no menys interessant poble de Santa Engràcia i la ermita de Sant Martí, ja a tocar de Gurp.
Comencem el recorregut al petit espai que hi ha per estacionar al poble de Gurp, on per arribar-hi, hem de travessar el poble pel seu carrer principal, continuació de la carretera, i que està just abans d'arribar al petit barri del Raval del mateix poble. Des d'allà anem enrera i quan arribem a la FONT DE SÒLS DE VILA, 0,2 km, on trobem també un safareig i un indicador, girem a la dreta entrant al petit nucli del pintoresc poble, fins arribar a la seva petita església de SANT SERNI del segle XII, temple d'una sola nau, amb volta de canó i amb absis semicircular a llevant. A ponent hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls. Deixant l'església a l'esquerra continuem pujant pel carrer fins arribar a un indicador cap a les Roques del Codó on comença el corriol que puja superant el Grauet de l'Escaleta i que ens porta a tocar del cingle tan característic de la població amb les seves baumes, corrals i coves. Deixarem un moment el corriol "normal" per fer un anada-tornada a la dreta i apropar-nos a les COVES D'EN PEIXECO, 0,6 km, que és com moltes de les que veurem, una bauma amb un mur obrat. Retornats al corriol que resegueix el cingle, aviat arribem als primers corrals i una mica més endavant a la ben visible COVA D'EN JANERA, 0,8 km, on per accedir-hi haurem de superar un petit tram exposat ajudats d'una grapa i una cadena. La cova és força llarga, 127 m, i té una sala final on s'accedeix a través d'una gatera. L'inici es segueix còmodament, però al poc vam despertar alguns dels molts rat-penats que viuen a la cova, on hi ha una colònia important, així que, vam decidir recollir les frontals i no molestar-los, fent enrera sense arribar al fons. Com a curiositat, es diu que aquesta cova va servir de lloc de recolliment per a un eremita fins fa poques dècades i de fet encara s'hi poden trobar restes d'un aparent jaç. Deixem la cova i seguim el corriol que va passant pel seguit d'allarguissats corrals que aquesta vegada podem veure més tranquilament que quan hem passat pel mateix lloc a la Caminada de Carenes, que anem més a corre cuita. Deixem enrera la feixa dels corrals arribant al PAS DEL GRAU, 1,8 km, seguint durant un curt tram pel Barranc dels Carants i continuant després pel corriol que el deixa a l'esquerra i que creuarem més endavant, 3 km, per passar a l'altra banda i començar a pujar trobant marques grogues i fites, i enllaçant amb una antiga pista que seguirem fins sortir a una pista principal, on trobem un indicador, i que seguirem a l'esquerra. Ens trobem a la Pista del Caramell, que ara per primer cop recorrem uns metres a l'esquerra però que més endavant retrobarem durant bona estona, recorrent-la en sentit contrari. Aquesta vegada seran escasos 200 metres que recorrerem, ja que a la corba, a l'alçada de la Llau del Pico-Xic, 4 km, la deixarem a l'alçada d'un gran mur de conteniment, per començar a remuntar el vessant entre matoll baix i sense camí definit, en direcció al ben visible primer cim objectiu del dia, el Tossal de Codonyac. Cap al 4,9 km, abastem un rastre de corriol fitat on farem l'anada-tornada per assolir el cim, al qual arribem continuant progressant entre el matoll baix sense cap mena de problema. El TOSSAL DE CODONYAC (1425 M), 4,6 km, és un cim inclós al repte dels 100 cims de la FEEC i és el punt culminant de la petita Serra de Gurp. El Tossal té un perfil singular, molt característic a l'igual que el seu veí, lo Pico Xic, a on pujarem a continuació. Format per roca de conglomerat, ofereix magnífiques vistes sobretot cap a l'anomenada regió de La Terreta i evidentment, a més de moltres muntanyes pirenaiques, cap al més proper cim del Pui de Lleràs, que és el més alt de la zona i al qual també pujarem avui. Desfem l'anada-tornada trobant ara de baixada una antiga pista que surt una mica més a la dreta del punt on havíem vist la fita del corriol transversal, que ara seguim a l'esquerra en direcció al coll que separa el Tossal de Codonyac del singular esperó sud del Pico Xic. El corriol, una mica penjat en algun punt, segueix la lleixa de conglomerat i després del collet puja rodejant per la dreta el cim, al qual podem accedir fent una fàcil grimpada a una mena de grieta que trobem. Des del CIM SUD DE PICO XIC (1404,5 m), 5,4 km, les vistes són magífiques a l'ingual que des del cim veí, podent diferenciar alguns dels petits pobles que formen la zona coneguda com la Terreta d'aquesta part dels pallars. Anem a continuació en direcció al pic principal del cim fent un nou anada-tornada abans de pujar-hi, per seguint la part sud de la lleixa, apropar-nos a la gran bauma de la COVA DEL CODÓ, 5,6 km. Tornats al collet i seguint el fil de la carena, pugem ara al PICO XIC (1404 m), des d'on veiem els pobles d'Esplugafreda i de Sapeira, a més d'alguna singular roca aïllada que ens crida l'atenció. Altra cop sense camí definit baixem del cim buscant el millor pas que separa aquest cim del següent, el CIM OEST DE LA COVA DEL CODÓ (1400,7 cm), 6,2 km. Seguint el cim carener pugem al següent cim, el CIM DE LA COVA DEL CODÓ (1408 m), des d'on podem veure més a prop la singular agulla de la Gorgologa que sempre que hem vingut per la zona ens ha cridat l'atenció. Continuem recorrent la carena de la Serra de Gurp baixant ara vins a gairebé tocar la Pista de Caramell altra cop. Nosaltres continuem seguint el fil carener pujant a un parell o tres de cotes més, però si volguéssim, podríem continuar ja per la pista fins la Collada de Castellet i més enllà abans de la pujada al Pui de Lleràs. Nosaltres anem sortint de la pista per anar pujant i baxant a les cotes secundàries fins fer la ben visible cota de l'Estació del Pou de Neus, ben reconeixible per les seves antenes, 9 km. Baixats d'aquest nou cim ara seguim la pista fins arribar a la cruïlla de camins de la COLLADA DE CASTELLETES, 9.8 km. Aqui seguim la pista principal que portem fins que poc abans del ben visible cim del CARAMELL (1584 m), 10,4 km, que dona nom a la pista, la deixem, per pujar cap al mateix per un marcat corriol amb un tram herbat a la part final. Baixem del cim per un tram herbat i després entre el matoll baix per tornar a sortir a la pista que seguim en direcció al Pui de Lleràs. L'accès és molt evident, perque al cim es troba una caseta forestal ben visible, fent els darrers 500 metres per tram obert i herbat. El PUI DE LLERÀS (1692 m), 12,1 km, és un panoràmic cim, inclós al repte dels 100 cims de la FEEC que ofereix espectaculars vistes de 360º. Al cim, trobem una caseta de vigilància d'incendis i un vèrtex geodèsic. Les vistes cap a totes bandes com deiem són magnífiques, amb les singulars Roques de Castellet, tota la carena que hem recorregut des del mateix Tossal de Codonyac, que també podem veure, així com l'espectacular Serra de Sant Gervàs amb la seva cinglera. Més enllà, tot el Pirineu ben nevat, amb les Maladetes, el Turbó, l'Aneto i seguint cap a llevant la Pica d'Estats, el Monteixo, el Comapedrosa i un llarg etcètera. Des del vèrtex ens decantem cap a l'est per anar a buscar la pista que comença a baixar per començar un nou recorregut carener de baixada, en aquesta ocasió seguint el fil carener que separa les Serres de Santa Engràcia de la de Sant Salvador. Uns 500 m baixants del cim, hem de deixar la pista per sortir a l'esquerra per un corriol que puja al primer cim d'aquest tram, el TURÓ DE LA FONT DEL FORN (1607 m), 12,9 km, que ens ofereix bones vistes sobretot cap a la Serra de Sant Salvador. Amb la pista a la nostra dreta, passem pel següent cim, el TURÓ DE LA FONT DELS BASSONS (1597 m) i continuant perdent alçada per l'indefinit cim del TURÓ DELS GRAUS (1398 m), al qual arribem agafant el corriol de l'esquerra en trobar una bifurcació amb la pista. Des d'aquest cim podem veure el poble de Serradell arrapat a les roques. Ara comencem a perdre més ràpid pel corriol que ens deixa a altra cim indefinit, la ROCA ESPATLLADA (1397 m), 14,6 km. Amb la mateixa tendència de pèrdua constant de desnivell, passem pel TURÓ DE LA REBOLLERA (1231 m), ja a la serra del mateix nom. Encara no veiem el poble de Rivert, i de fet no el veurem fins que pràcticament estem a sobre, ja que el poble es troba arrapat a les roques i nosaltres, estem anant per just la cinglera del damunt. Encara a distància veiem el que sembla ja el poble, concretament un parell de naus o granjes de teulada verda, però no serà fins que arribem a la petita ermita de la MARE DE DÉU DEL CASTELL, 17 km, quan podrem dir que hem arribat a RIVERT. Aquesta petita capella va formar part de l'antic castell de Rivert. Aquest petit poble, arrapat a una roca que li fa de dosser, és tota una sorpresa, i està considerat com un dels pobles més bonics del Pallars. El poble està dividit en dos barris; el principal és a ponent, i conté la major part de les cases, l'antiga església parroquial de Sant Martí, el cementiri i, damunt seu, com hem vist, l'ermita de la Mare de Déu, des de la qual baixem per un camí empedrat cap a aquesta part del poble. A llevant, a l'altra banda del torrent de Vall, hi ha lo Barri, més petit que el nucli principal i al qual també hi anirem. El poble té un marcat caràcter de vila closa medieval, però el que més destaca del mateix, és que és un lloc, on no hi manca mai l'aigua, inclós en aquesta època de sequera. Els dos barrancs que emmarquen el poble, torrent de Vall, a llevant, i barranc del Balç, a ponent, porten quasi sempre aigua i, a més, al bell mig del poble, de dins d'un balç obert en la paret que fa de redòs al mateix , sorgeix l'aigua en l'apreciada Font de Rivert, o Font d'Amont. A part d'aquesta font, Rivert en té tres més, la Font de Baix, la Font dels Malalts i la Font del Puyol, situada a lo Barri. Però com si tot això semblés poc, el més sorprenent potser és que al bell mig del poble hi ha una gran bassa on inclús hi ha un parell de petites embarcacions per moure's a l'interior. Passejar pel poble és una experiència encantadora i una de les coses imprescindibles a fer, evidentement, és baixar a veure les CASCADES DEL MOLÍ DE RIVERT, 17,6 km, encisador indret on l'aigua és protagonista i on podem veure els singulars travertins tal i com s'ens explica a un panell informatiu. Val la pena també llegir els panell informatius que hi ha al parc al costat de la bassa, sotabun cobert, que ens expliquen el motiu pel qual aquesta abundància perpètua tua d'aigua a la població. Tal com s'ens explica, quan pugem a la FONT D'AMONT (910 m), 18,4 km, a la zona on es troben les cases embaumades a tocar de la roca, podrem veure clarament la falla de direcció NW-SE, que junt amb altres, fan que funcionin com a conductes preferents per on es transporta l’aigua des de la famosa Cova de Cuberes (1075 m), a Serradell, poble que hem vist durant la part de baixada a Rivert, i que es troba a gairebé 3 km del mateix. Així, tal i com va quedar demostrat l'any 80 després d'una prova on investigadors van tenyir l'aigua amb fluoresceïna, el riu subterrani de la Cova de Cuberes i que rep el nom de Auzmendi, surt a la superficie per la Font d'Amont o de Rivert. La diferència de desnivell, la direcció de les falles i el fet que els conglomerats de la Serra de Sant Gervàs, que reposen discordantment sobre argiles, i que fan que els mateixos actuin com una esponja que recull l’aigua, amb les argiles de sota constituint una capa impermeable que no deixa que aquesta filtri cap a capes inferiors, expliquen l'abundància d'aigua en aquest poble precisament. La Cova Cuberes, per cert, és una cavitat excavada com deiem en conglomerats, i amb un recorregut total de 13.513,16 metres explorats, és la cova amb més recorregut de Catalunya i la segona a nivell mundial excavada en conglomerats. Després de visitar la Font d'Amont, deixem aquest encantador poble al qual certament, ens hauríem estat una bona estona més, però encara ens queda camí fins tornar a Gurp i hem de continuar. Pel corriol que creua el Torrent de la Balç i que passa a tocar del Molí de Rivert, deixem el poble. Estem al conegut com a Camí Vell de Santa Engràcia a Rivert. Quan arribem a la primera bifurcaió del corriol, hem de fer atenció, perque el camí correcte a seguir és el de la dreta, i no el de l'esquerra, com vam agafar nosaltres en un primer moment. També hem de fer especial atenció quan cap al 20 km, arribem al BARRANC DEL ESCARRUIXOS. Aqui hem d'estar atents i no perdre el fil del corriol. Un cop arribats al Barranc, l'hem de creuar remuntan-lo uns pocs metres i a l'altra banda de seguida retrobarem el fressat camí. Des del torrent, el camí puja fins a sortir a una pista que prenem a l'esquerra i que 400 metres més amunt enllaça amb la CARRETERA DE SANTA EULÀLIA, 20, 8 km, pista que hem de prendre a la dreta i que com el seu propi nom indica, ens portarà al bonic poble de SANTA ENGRÀCIA, 23,6 km, on arribarem entrant per la seva font safareig. El poble de Santa Engràcia és a més de 1.000 metres d'alçada a 11 quilòmetres de Tremp, dalt de tot d'un espadat que aïlla el poble pels costats de ponent i nord-oriental que té l'origen en el Castell de Santa Engràcia, al qual pujarem i del qual en queden molt poques restes. Per pujar a les restes del castell, passem per l'església de Santa Engràcia. Després de la visita al poble, on ens estem una estona entretinguts amb els molts gats que trobem, baixem per agafar el corriol senyalitzat que ens indica que tenim Gurp a 3,4 km. Estem al bonica camí conegut com el Camí Vell de Tremp a Gurp que ja hem recorregut altres vegades. Amb tendència de baixada inicialment arribem al COLL DE ROURES, 25,9 km, punt a partir del qual, el corriol es fa més tècnic fins acabar baixant al BARRANC DE GURP O DELS LLEONS, 26,5 km, que portava força aigua però que es passa sense problemes. Ara el corriol va pujant fins que arribem a una cruïlla senyalitzada, on ens surtim a la dreta per anar a veure la ERMITA DE SANT MARTÍ, 27,5 km. S'ha de dir, que al tram final el corriol està una mica perdut, tot i que s'arriba fàcilment a la ermita que és ben visible. Situada ja ben a prop del poble, està situada en un lloc de fàcil accés, ja que és el camí de Gurp a Sapeira, a prop de l'antic molí, al Forat del Toscar, i molt a prop del camí de Gurp a Santa Engràcia pel qual nosaltres hem vingut. És al lloc més elevat d'una roca inclinada de nord-est a sud-oest, damunt del barranc dels Lleons, que passa engorjat uns vint metres per sota de la roca on és l'església. És una construcció romànica, actualment sense la coberta exterior. D'una sola nau, és coberta amb volta de canó apuntada. Un cop visitada la ermita, que altres vegades hem passat de llarg, i seguint el corriol on veiem un pal indicador, acabarem enllaçant més amunt amb el Camí de Gurp a Santa Engràcia altra cop. Des de l'enllaç a la primera casa del barri del Raval, només ens restaran 200 m, i just allà davant, haurem arribat altra cop al punt on hem començat aquesta espectacular ruta.

BP INDEX 144 HKG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).