Tempo  3 horas 55 minutos

Coordenadas 758

Fecha de subida 20 de noviembre de 2019

Fecha de realización noviembre 2019

  • Valoración

     
  • Información

     
  • Fácil de seguir

     
  • Entorno

     
-
-
320 m
95 m
0
1,7
3,4
6,84 km

Vista 89 veces, descargada 11 veces

preto de La Roca del Vallès, Catalunya (España)

Excursió que sortint i acabant a la Roca fa camí pel parc de la Serralada Litoral passant per l'antic monestir de Sant Pere del Bosc, pels masos de can Ronses i Can Planes i visitant diversos elements megalitics per retornar de nou al punt d'inici.

Elements d'interés del recorregut

La Roca
La Roca del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.
El municipi està format per tres pobles, la Roca Centre, Santa Agnès de Malanyanes i la Torreta. És un dels municipis territorialment més extensos del Vallès Oriental i dins del seu terme municipal podem trobar la presó de Quatre Camins (des de 1993), el Castell de la Roca, el Castell de Bell-lloc i una part del Parc de la Serralada Litoral. En aquest municipi existeixen diverses urbanitzacions com: Can Colet, Can Borrel i la Pineda.

Sant Pere del Bosc
El Monestir de Sant Pere del Bosc o Monestir de Sant Pere del Puig es troba al Parc de la Serralada Litoral, concretament a la Roca del Vallès (el Vallès Oriental).
L'àrea ocupada per aquest petit monestir (regentat antigament per una petita comunitat de l'orde benedictí i depenent de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona) està força coberta de vegetació, però s'hi pot endevinar un perímetre de murs exteriors d'aproximadament 40 x 13 m. En els fragments de mur, estrets, alts i miraculosament dempeus, hi ha petites finestres de mides variables. També es pot veure una cavitat subterrània de parets de pedra que podria ésser la cisterna, ja que al voltant hi ha fragments de pedra treballada que semblen l'ampit d'una bassa o safareig. La resta més singular de tot el conjunt és un dels brancals d'un portal adovellat en el qual encara hi ha tres dovelles de bella factura.

No hi ha gaire informació sobre aquestes restes, però la fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc i del Catàleg de la Roca del Vallès diu el següent:

Restes de murs de paredat comú i part d'un portal adovellat del que sembla que va ser un petit edifici monacal. El recinte exterior sembla de planta rectangular amb zones de murs de pedra de paredar de mida mitjana i disposada en filades horitzontals. Sembla que entre els anys 1340 i 1421 hi vivien monges regides per una prioressa. Molt probablement, quan el dexaren es va edificar l'origen de l'actual Can Santpere.

Les primeres dades documentals que es recullen del monestir són del 1306 i sembla que degué entrar en decadència a principis del segle XV, ja que les darreres dades conegudes són del 1513. El Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya de l'any 1893 dóna informació de la imatge (avui perduda) que es venerava a la capella:
La imatge és petita, tenint 28,5 centímetres d'alsada. La Verge té lo cap entregirat mirant al Nen Jesús, sentat en son bras esquerra. La base poligonal, és de vuit cares. Lo cos és curt i desproporcionat i los plechs de sos ropatges, treballats y amples. Al que sembla, pertant a la segona meitat del s. XV, i tot en ella acusa lo Renaixement.

Una de les mostres més interessants de la presència humana primerenca en aquests paratges correspon a les pintures rupestres prehistòriques de la Pedra de les Orenetes. Pertanyents a l'art esquemàtic,[1] l'expressió que acredita la presència de grups productors neolítics (6500-3500 anys aC), va ser descoberta per Josep Estrada i Garriga el 1945. Dibuixos puntiformes, línies ondulades, traços, algun tret antropomorf, màcules, etc.: en definitiva, formes abstractes. És una de les rares pintures sobre suport granític de Catalunya i dels pocs jaciments amb art trobats a les comarques catalanes més properes a Barcelona.

Aquestes pintures han estat incloses en el Patrimoni Mundial per la UNESCO (1998), sota la nomenclatura administrativa d'"Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica", com a manifestació de la capacitat intel·lectual humana. Jaciments amb el mateix tipus d'art pictòric es troben també en els municipis del Cogul i l'Albi (Garrigues), Os de Balaguer (Noguera Pallaresa), Olèrdola (Alt Penedès), la Llacuna (Anoia) i Montblanc (Conca de Barberà), entre d'altres.
A la Pedra de les Orenetes manca algun tipus de protecció, per la qual cosa la seva conservació es troba en perill permanent
La Pedra de l'Escorpí
Coordenades: 41º 34' 53"N - 2º 20' 27"E - 264 m.
UTM: 31 N - 445048 - 4603527.
Població: La Roca.
Comarca: Vallès Oriental.
Tipus: Petita cavitat natural entre boles de granit que podria haver estat utilitzada amb finalitats sepulcrals.
Període: Possible prehistòria recent (neolític final o primera de les edats dels metalls).
Descobridor: L'any 1995 va ser citat com a jaciment arqueològic en una petita nota publicada a la revista local Roquerols, signada per Pasqual Ferrer.
Excavacions: No.
Materials: No.
Nota: S'hi pot observar una paret de pedra seca en el seu interior, si bé se'n desconeix la seva funció i cronologia perquè és el resultat de treballs efectuats de forma il·legal.

La Roca Foradada de can Planes
També la hi coneix com la Pedra del Marxant perquè un traginer que feia la ruta entre Argentona i la Roca del Vallès per vendre les seues mercaderies, hi sojornava quan se li feia de nit pel camí. És la més petita de totes les roques foradades del Parc: 2,70 x 1,70 x 3,20 metres. La seua construcció i utilització (probablement, com a lloc d'enterrament) se situa cap al final de la Prehistòria, entre els anys 2200 i 1800 aC. A diferència de les altres tres roques foradades del Parc, aquesta té el forat en forma de cova i completament arran de terra. No hi ha constància de cap documentació sobre possibles excavacions i material arqueològic.
Dolmen de can Planes
És un cista rectangular del calcolític, d'1 x 1,20 x 0,70 metres. Conserva quatre lloses verticals i la de coberta. Tres de les verticals estan perfectament plantades i la quarta està tombada, a tocar del dolmen i a la banda N. La llosa de coberta és atípicament gran i pesant, difícil de desplaçar si es volia reutilitzar. Això fa pensar que podria tractar-se d'una cambra pirinenca, en les quals l'accés es fa per una petita porta elevada o una finestra. No hi ha restes del túmul, però s'hi aprecia una dispersió de pedres al voltant que en podrien haver format part

Les primeres referències sobre un dolmen a prop de la Roca del Vallès són del 1913, a l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1919, Pere Bosch Gimpera cita a la seua Prehistòria catalana un dolmen en aquesta zona: el Dolmen de Can Solà. El 1944, Josep Estrada concloïa que tot plegat es tractava del mateix dolmen que avui dia coneixem com a Dolmen de Can Planes. Hi treballà els anys següents, amb resultats minsos quant a troballes: escassament dos fragments de ceràmica feta a mà. Al bosc, entre el dolmen i la masia de Can Planes, s'han trobat fragments de ceràmica grollera de tradició iberoromana.

Informació de Viquipèdia
Waypoint

Aparcament Inici

Waypoint

Blocs Granitics

Waypoint

Can Planes

Waypoint

Can Ronses

Waypoint

Dolmen de can Planes

Waypoint

Font de la Mansa

Waypoint

Roca de l'Escorpí

Waypoint

Roca Foradada

Waypoint

Sant Pere del Bosc

2 comentarios

  • angelmar73 12-ene-2020

    He realizado esta ruta  verificado  ver detalle

    Perfecte per un diumenge matí estirar les cames. Moltes gràcies!

  • Foto de josepcastells

    josepcastells 12-ene-2020

    Gràcies a tu angelmar73 per seguir la ruta i valorar-la. Salutacions i bones excursions.

Si quieres, puedes o esta ruta