Oller del Mas: Circular per les vinyes, els Gorgs de la Riera de Guardiola i Cornet i la Serra de Montlleó (Manresa-Bages)

Oller del Mas: Circular per les vinyes, els Gorgs de la Riera de Guardiola i Cornet i la Serra de Montlleó (Manresa-Bages)

En aquest dissabte de nou confinament perimetral municipal, ens acostem a l’Oller del Mas per fer una passejada circular, fàcil i variada, que visita diverses vinyes, baixa a les rieres de Guardiola i Cornet, passa pels Gorgs de l’Oller i Salat i torna a l’inici pel camí de Cornet i la Serra de Montlleó.

Com sempre fem quan venim per aquesta zona, hem seguit parcialment les indicacions de la ruta a peu descrita al llibre "El Bages, 17 Excursions a Peu" de Pol Huguet i publicat per Cossetània Edicions, a final del 2016.

En altres rutes fetes en els últims anys per aquesta zona, hem fet diverses variants de la principal descrita al llibre (veure les altres rutes al wikiloc)

La ruta comença a l'aparcament del mas fortificat de l'Oller del Mas i segueix en direcció oest per la pista que baixa al Torrent de l’Oller.

Passat el torrent trobem una cruïlla de pistes amb un pal indicador. Ara anirem per la pista de la dreta, en lleugera pujada, i tornarem per la de l’esquerra per tancar la circular.

Travessem el bosc de pi roig per una pista molt agradable que, en dies calorosos, combina sol i ombra. En poc temps arribem a la Vinya Baltasar. Ja és pràcticament impossible llegir el nom al rètol informatiu cremat pel sol, però conservo fotos de quan la fusta encara estava en bon estat i es podia llegir el nom i les característiques principals de la vinya. Estem en plena tardor i les vinyes ja han canviat de color i mostren una gran varietat de tons grocs i ocres. Una delícia.

Poc després arribarem a la Vinya la Masia, que pren el nom de la molt propera Masia Vella de l’Oller.

Just passada aquesta vinya trobem un plafó informatiu de l'Oller del Mas, amb una il·lustració de l'ocell conegut com Enganyapastors (Caprimulgus europaeus). Si llegiu el codi QR del plafó us portarà a tota la informació d'aquest ocell i de la pàgina web del SIOC (Servidor d'informació ornitològica de Catalunya (http://www.sioc.cat/)). Val la pena dedicar-hi una estona abans de començar l'excursió o quan torneu a casa.

Deixem enrere la vinya la Masia i, per l’esquerra, en acostem a visitar les restes enrunades del que havia estat el mas original. Malauradament només es conserven les restes d’alguns dels murs i d’alguna tina.

Tornem a la pista i, poc més enllà, trobem una cruïlla amb un pal indicador. Per la pista de l'esquerra també baixaríem a la riera de Guardiola, però nosaltres agafem el corriol de la dreta que baixa directe al Gorg de l'Oller, pel mig d’un bosc de pins. En un parell de cruïlles cal parar atenció a la senyalització amb marques verdes per evitar perdre’ns. Sempre s’ha d’anar a l’esquerra.

A la part baixa del corriol trobem el Gorg de l’Oller, on van a parar les aigües que prèviament han travessat una gran superfície de roca coneguda com “La Llosa”.

El Tuc gaudeix del bany, com sempre, i després baixem a la riera per un pas senyalitzat amb una petita fita i una marca verda que cal buscar per no passar-s’hi. Aquí seguim per la riba esquerra de la riera fins un nou tram del Gorg de l’Oller. Quatre fotos més i seguim pel corriol senyalitzat que voreja la riera per l’esquerra.

Finalment el corriol ens torna a deixar a la riera i un petit gorg secundari. Si es vol, en aquesta època de l’any amb poca aigua, aquí es pot creuar la riera i tornar enrere.

Nosaltres avui seguim camí per la pista de terra i a la propera cruïlla de pistes seguim per la dreta. Quan la pista està a punt d’acabar agafem un corriol herbat que surt per la dreta. Uns metres més enllà trobem un pal indicador amb senyalització al Pou de Glaç. Per un lateral del prat, arribem a la riera i busquem el millor lloc per travessar-la sense mullar-nos els peus.

A l’altra banda, per un corriol desfet, pugem a un prat herbat, farcit de noguers. Abans de creuar el camp de noguers, em desvio per la dreta per remuntar una zona erosionada que veig al sud, però no veig res interessant així que torno enrere per creuar el camp per les roderes ja marcades. Aquesta petita desviada us la podeu estalviar perquè no aporta res a la ruta.

Travessat el camp herbat arribarem a una cruïlla amb pal indicador. Nosaltres seguirem rectes per baixar a la riera, que ara ja es coneix amb el nom de Cornet perquè pren el nom d’aquesta zona i del proper mas que hi ha a l’altra banda.

Resseguim el corriol de la dreta que marxa paral·lel a la riera i que, en poca estona, ens deixa a l’alçada del Gorg Salat.

Aquí, per no desfer el camí i tornar per on hem vingut, decidim travessar la riera i remuntar a la propera Serra de Montlleó per tancar la circular.

Busquem el millor lloc per travessar-la i, finalment, trobem un tronc caigut que ens serveix de pont, inestable però efectiu. Val a dir que en aquesta època de l’any la riera no porta tanta aigua i és factible trobar diversos llocs per travessar-la sense mullar-nos.

A l’altra banda ens quedem una estona a gaudir del Gorg Salat mentre el Tuc es banya. Després busquem el corriol per on remuntarem a Montlleó. Hem de buscar les marques verdes. No és fàcil de trobar però, finalment, ho aconseguim i podem iniciar l’ascens per un corriol curt, però molt desfet i inclinat que, amb esforç, ens porta a la pista principal amb un pal indicador.

Per la dreta baixaríem al mas Cornet, que veiem al fons, però nosaltres seguim amunt per la pista en direcció a la Serra de Montlleó, on arribem poc després.

Ja a la pista de la Serra de Montlleó trobem un pal indicador. Avui seguim per la pista de l’esquerra, de tornada a l’aparcament. Tot i que avui no anirem, si volem, a uns 100 metres per la dreta podríem visitar la Tines de Montlleó, en relatiu bon estat de conservació i amb bones vistes de Montserrat. Són cinc minuts i val la pena acostar-s’hi.

Si voleu saber més del lloc, us adjunto nota de la revista digital del Pou de la Gallina del 14/02/2014, “La serra de Montlleó tanca Manresa pel sud-oest. És un connector de corredors biològics fluvials: la riera de Rajadell, al nord, i la riera de Guardiola, al sud. Carena divisòria de conques, altiplà entre dues rieres i pont de pas de plantes i animals.

El punt més alt de la serra, a 361 metres, rep també el nom de Montlleó. És un dels turons de poca elevació que, conjuntament amb Collbaix i Bufalvent, vigilen la ciutat. Nom estrany. Hi havia lleons per aquestes contrades?

Hi ha diferents hipòtesis de l’origen d’aquest topònim. Algunes relacionades amb la vegetació: Montlleó podria provenir de la paraula montllor, muntanya de llorer. O podria fer referència a la presència d’antics molins i provenir de la paraula molló, que volia dir a la vora d’un molí.

Però la etimologia més defensada per lingüistes és que prové de la unió de dues paraules d’orígens diferents. La paraula llatina montem, pujol o muntanya petita. I el topònim àrab al-uyún que vol dir aigua dels ullals, aigua de les fonts. D’aquí s’ha deduït que Montlleó és la muntanya de les fonts. De fonts, no en té gaires, però. En canvi, per les seves dues vessants hi regalima l’aigua que s’infiltra i s’escola cap a la riera de Rajadell i la de Guardiola. Dues vessants i un mirador plens de punts d’interès.

Un mirador excel·lent, des del qual es pot contemplar part del vessant nord i una vista majestuosa de Manresa encapçalada per la Seu. Una part d’aquest vessant es va cremar l’estiu de 1986, l’obaga de l’Agneta, però la vegetació es va refer i cada tardor ens regala els grocs i els vermells dels aurons negres i ens amaga un pou de glaç i el passat vitivinícola de la zona amb restes de tines, barraques i altres construccions de pedra seca. A més, des de dalt estant, podem contemplar una gran extensió situada al sud del terme de Manresa, que, conjuntament amb tota la serra, té un paper molt important per les aus rapinyaires protegides o amenaçades. En concret, és una zona prioritària per preservar l'àrea de campeig de l'àliga cuabarrada (Aquila fasciata), l’àrea d’alimentació i cacera d’aquest ocell.

Al vessant sud, podem destacar una antiga pedrera, ja restaurada, de la qual s’extreia roca calcària, i una zona de bad-lands. A la pedrera, encara són visibles les cicatrius que la vegetació va tapant a poc a poc. No obstant, aquesta antiga explotació ens ha deixat al descobert un excel·lent jaciment paleontològic amb la presència de fòssils de l’eocè. Un altre punt d’interès, just a sota on hi ha l’antiga pedrera, tocant al camí que porta a Cornet, és la zona de bad-lands, aixaragallada, erosionada i sense vegetació. Són formacions d’origen totalment natural, esculpides per la mateixa natura. Xaragalls i pedrera ens fa reflexionar sobre la capacitat de recuperació de la natura i de la fragilitat i insignificança dels éssers vius amb el pas del temps.”

Ara que ja sabem més del lloc, seguim camí per la pista de tornada, amb bones vistes a Montserrat.

Poc a poc anirem baixant de forma molt progressiva fins la Vinya Gamisans, amb un parell de taules de pícnic a l’ombra, on fem un mos per recuperar forces.

Des d’aquí ja només ens resten uns cinc minuts per arribar a la Vinya President i, poc després, a l’aparcament de l’Oller del Mas, punt final de la ruta d’avui.

Curta i agradable passejada per una zona poc concorreguda i amb aigua i vinyes molt presents a la major part del camí.

A destacar el magnífic mas fortificat de l’Oller del Mas que, com diu a la seva pròpia pàgina web, "...és un mas de gran proporcions i amb diferents edificacions situades al voltant del castell medieval, del segle X, restaurat totalment entre 1981 i 2008”.

A l'exterior hi ha un gran mur de pedra amb un parell de portes i amb l'entrada principal orientada a llevant. Actualment el gestiona la família propietària que explota la marca "Oller del Mas", amb una gran varietat de negocis: bodegues, golf, restaurant i un complex esportiu.

Absolutament recomanable per a tots els públics i en qualsevol època de l'any. Només caldrà tenir present les possibles crescudes sobtades en època de pluges intenses.

Salut i bona caminada !