Tempo  7 horas 19 minutos

Coordenadas 1592

Fecha de subida 21 de febrero de 2020

Fecha de realización febrero 2020

  • Valoración

     
  • Información

     
  • Fácil de seguir

     
  • Entorno

     
-
-
1.700 m
915 m
0
3,4
6,8
13,63 km

Vista 226 veces, descargada 16 veces

preto de La Costa, Catalunya (España)

Excursió panoràmica i interessant que sortint i acabant a la zona de lleure de la Plana del Coll, fem camí per assolir els dos cims culminants del massís, Turó de l'Home i les Agudes, fent el camí d'anada pel sender GR 5.2 i la tornada pel sender dels Pous de Glaç, tram de la vessant nord, que encara conservava moltes congestes de neu glaçada, que ens ha fet anar molt en compte i ens ha fet alentir la marxa.

Aquesta ruta ascendeix per la seva via més directa al Turó de l'Home des de la Plana del Coll, a la zona de Fontmartina. Posteriorment ressegueix la senzilla carena fins a les Agudes i retorna, des del Coll de les Agudes, per l'espectacular camí dels pous de glaç. Aquest camí és dels més preciosos, solitaris i salvatges que es poden fer encara pel Montseny. Circula pel vessant nord del massís que engloba les Agudes i el Turó de l'Home i hi podrem gaudir de tres antics pous de glaç realment fantàstics i caminar per un senderó preciós entre una fageda densíssima i gairebé èlfica, i acompanyats per unes vistes espectaculars del Matagalls. Val molt i molt la pena fer aquest camí de tornada.

L'anada surt des de la zona de la Plana del Coll, a Fontmartina, on podem deixar el cotxe a l'aparcament del mateix coll (nosaltres el vam deixar una mica abans en una altra zona d'aparcament). La pujada segueix tota l'estona el GR-5.2. És un camí molt ben marcat i sense pèrdua. Aquest primer tram és el més dur i exigent de l'excursió, doncs s'ascendeixen més de 700 metres en un recorregut relativament curt. Ens farà esbufegar fort però ja gaudirem de bones vistes (compte amb els dies de forta calor, doncs és totalment obert).

Després de fer el Turó de l'Home ens arribarem, en passejada senzilla, a les Agudes. Finalment, per a tornar, com hem dit, prendrem el camí dels pous de glaç des del Coll de les Agudes. Compte a l'hora d'agafar aquest camí, doncs en el seu inici no està gens marcat, al contrari del camí que davalla fins a Sant Marçal. No s'ha d'agafar, doncs, el camí de Sant Marçal en cap moment. Hem de marxar una mica més cap a l'oest i ràpidament trobarem un senderó que mica en mica es dibuixa més clarament en mig d'una fageda esplèndida.

Aquest camí tampoc té pèrdua. Està prou ben fressat i ens introduirà en el Montseny més genuí, solitari, autèntic i preciós. Silenci, fressar de les nostres passes en les eternes fulles seques de la fageda, la piuladissa dels ocells... aquests seran els nostres companys de caminada. Preciós. També tenim un record per les persones que hi passaren a l'antigor, per la duresa de la seva feina, empouar i traginar el glaç cap a ciutat, i també pels carboners que ens han deixat el testimoni de diverses places carboneres encara ben visibles.

En el camí trobarem diversos pous de glaç alguns mes degradats i a penes visibles, altres encara conservats que aguanten el pas del temps, com un que te un faig de bon tamany al seu interior, i finalment uns altres que han estat restaurats, s'hi ha col·locat baranes de protecció, i llueixen espectaculars en mig de la fageda, altres queden una mica més allunyats del camí que seguim just en el tram en que la fageda es torna més densa i frondosa.

Finalment sortirem, de nou, al camí de pujada des de Fontmartina, al GR-5.2. Camí que ja no deixarem, fins al punt de sortida a la Plana del Coll.

Llocs a destacar del recorregut

El Turó de l'Home
El Turó de l'Home és la muntanya més alta del massís del Montseny amb una altitud de 1.705,8 m, cosa que el situa per sobre dels altres dos cims més representatius del massís, les Agudes (1.705,4 m) i el Matagalls (1.697,2 m). El cim i les muntanyes properes fan de divisòria d'aigües entre la riera de Santa Fe i el naixement de la Tordera. La muntanya és famosa per l'obervatori meteorològic que alberga d'ençà l'any 1932.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

L'Observatori del Turó de l'Home.
Ideat per Artur Osona, soci de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (ACEC), l’observatori-refugi del Turó de l’Home es van començar a construir l’any 1881 amb els recursos obtinguts a partir d’una subscripció popular. Aquell mateix any l’ACEC va passar a ser el Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Dificultats imprevistes en les obres de desmunt i les males condicions meteorològiques en el cim van impedir dur a terme el somni del Sr. Osona, que va restar latent fins que un altre soci del CEC, Eduard Fontserè, va fer seu el projecte. El Dr. Fontserè era també el director del Servei Meteorològic de Catalunya (1921-1939) entitat que va impulsar extraordinàriament la meteorologia a Catalunya, adquirint un gran prestigi internacional. Per això el Servei Meteorològic de Catalunya era membre de ple dret de l’Organització Meteorològica Internacional (entitat precursora de l’Organització Meteorològica Mundial actual) i participava en iniciatives internacionals per fer avançar la ciència meteorològica i climàtica. Una d’aquestes iniciatives va ser el Segon Any Polar Internacional (API, 1932-1933), en el que se sol·licità la realització de mesures meteorològiques a cims elevats amb l’objectiu d’obtenir dades que permetessin investigar la circulació atmosfèrica entre les regions polars i les baixes latituds.

La resposta del Servei Meteorològic de Catalunya va ser immediata, creant l’estació meteorològica de Sant Jeroni a Montserrat i l’Observatori del Turó de l’Home al Montseny amb l'ajut de la Generalitat de Catalunya i el suport de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans. L’estació de Montserrat era de caràcter temporal, ideada específicament per a la campanya de l’Any Polar Internacional. L’Observatori del Turó de l’Home es va construir amb la intenció de perdurar i de convertir-se en un punt d’investigació i recerca internacional,on meteoròlegs de tot el món poguessin desenvolupar els seus estudis atmosfèrics o climàtics.

La caseta de fusta va ser projectada per l'arquitecte Damià Ribas i construïda per l’empresa Ribas i Pradell als seus tallers del carrer Sicília de Barcelona. L'Observatori Meteorològic del Turó de l’Home es va inaugurar l’any 1932, a temps per desenvolupar la tasca científica encarregada per l’Any Polar Internacional, amb el Sr. Josep Gil de Gràcia i la seva senyora com a primers observadors.

La Guerra Civil va estroncar la iniciativa. El Servei Meteorològic de Catalunya va ser clausurat i tots els seus béns confiscats, si no destruïts o directament robats. L’Observatori del Turó de l’Home va passar a mans del Servicio Meteorológico Nacional, que el desembre de l’any 1940 va reprendre les observacions meteorològiques. Dues obres d’ampliació posteriors van substituir la caseta inicial de doble paret de fusta amb farciment de suro per una nova construcció més moderna amb sostre de fibrociment.

Una base militar al cim veí, el Puig Sesolles

La instal·lació d’una base militar l’any 1974 al cim veí, el Puig Sesolles, va obrir una carretera fins al cim estassat del Puig Sesolles que de retruc va facilitar també l’accés a l’observatori. L’anomenat Centre Tàctic de Transmissions de l’Exèrcit de Terra va albergar una dotació de més de 50 militars fins a l’any 2001 i va modificar definitivament el perfil del Puig Sesolles amb l’aplanament del cim, el paviment de més de 3.000m2 i la construcció de l’heliport, la caserna, les edificacions annexes (cantina i biblioteca) i la gran torre de comunicacions. El 1998 el Ministeri de Defensa, després d'un llarg procés de replantejament del funcionament d'aquesta estació militar estratègica, va decidir prescindir de la presència permanent del contingent militar i va deixar en desús els edificis militars. Posteriorment es va signar un conveni de col·laboració entre el Ministeri de Defensa i la Diputació de Barcelona segons el qual se cedia l'ús a la Diputació de Barcelona perquè la institució gestora del parc realitzés un programa de restauració i millora d'aquest sector. L'any 2001 es va iniciar l'enderroc de la caserna i la majoria de les instal·lacions del complex militar. Posteriorment (entre l’any 2006 i 2008), i en el marc del Conveni de col·laboració entre l'Obra Social 'a Caixa' i la Diputació de Barcelona, es van començar els treballs de restauració de l'entorn sota el nom “Pla Director del Turó de l’Home”.

Avui dia, de tota la infraestructura construïda només queda l'antena de comunicacions, actualment en funcionament.
Curiosament la fi de la base militar va coincidir en el temps amb el declivi de l’Observatori del Turó de l’Home: les últimes observacions de precipitació corresponen al 2001, truncant-se les observacions sistemàtiques de la sèrie termomètrica l’any 2003.
Des de llavors, l’observatori s’ha anat degradant progressivament fins a arribar a l’estat de semiabandonament en el que es troba en l’actualitat.

L'any 1970, amb motiu de la mort del Dr. Fontserè, el Centre Excursionista de Catalunya va voler instal·lar una placa commemorativa en record seu a l'Observatori del Turó de l'Home. El fet d’estar escrita en català va resultar un obstacle per a la seva col·locació, fet que no va ser possible fins 15 anys més tard, el novembre de 1995. Des de llavors,els excursionistes que arriben al Turó de l'Home poden llegir la ressenya de la construcció de l'observatori i de la relació del Dr. Fontserè amb el món excursionista.

L’actual Servei Meteorològic de Catalunya (SMC, 1996-actualitat) es va interessar per l’Observatori del Turó de l'Home ja des dels inicis de la seva nova etapa. No va ser fins al 23 de juliol de l’any 2009 que, en el marc de la Comissió bilateral Generalitat-Estat, se certificà l’acord sobre la cessió de la titularitat a la Generalitat de Catalunya de l’Observatori meteorològic del Turó de l’Home. Des de llavors, dificultats tant de tipus administratiu com polític han impossibilitat la consecució d’aquest acord.

Per evitar el truncament definitiu de la sèrie meteorològica, el 2010 el Servei Meteorològic de Catalunya va instal·lar una estació meteorològica automàtica.[9] No es va poder situar en el mateix observatori, tal com hauria estat preferible, per la impossibilitat de garantir la seguretat dels aparells automàtics. Per això es va triar el cim proper, el Puig Sesolles, ja dotat d’una tanca perimetral de protecció de la zona central del cim. L’estació meteorològica automàtica del Puig Sesolles forma part de la Xarxa d’Estacions Automàtiques (XEMA) del Servei Meteorològic de Catalunya i els seus registres es poden consultar al lloc web del Servei Meteorològic de Catalunya.

Pel que fa a la documentació de l'observatori, l'SMC disposa dels registres digitalitzats de dos períodes històrics diferents del Turó de l'Home: el període 1932-1938 i el 1940-2001. A la Cartoteca de Catalunya es guarda físicament la documentació fins a l'any 1938, que ha estat recentment emprada per l’artista PereJaume en la seva exposició “Maniobra de Perejaume” al MNAC

L’Observatori del Turó de l’Home és una de les fites més estimades del primer Servei Meteorològic de Catalunya que el pas del temps ha convertit en tot un símbol per a la meteorologia i l’excursionisme català. Tal com va dir Fontserè a la conferència impartida a la Societat de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, el 24 de gener de 1933:

“L’observatori del Montseny ha de continuar i continuarà. La caseta de fusta que avui li servei d’estatge, serà, no ho dubto, substituïda per un edifici definitiu, i a l’actual observador aniran a ajuntar-s’hi, no solament meteoròlegs de la nostra terra, encarregats de vigilar l’atmosfera des de França fins a l’Ebre i des de l’Aragó fins al mar, sinó també especialistes que vinguin de fora per aprofitar el nostre cel per llurs estudis.”

Les Agudes
Les Agudes són una muntanya de 1.705 metres que forma part del massís del Montseny. Són a cavall dels municipis d'Arbúcies, a la comarca de la Selva, i de Fogars de Montclús i de Montseny, a la comarca del Vallès Oriental. Va haver-hi l'accident aeri del Montseny del 1970.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

El camí dels Pous de Glaç
Aquest camí des de ben antic va associat a l'elaboració de gel i el seu transport fins a les àrees de consum a la ciutat. Alguns autors han relacionat el consum de fred amb un cert nivell de desenvolupament econòmic i cultural.

Els usos terapèutics més comuns del gel han estat: rebaixar la temperatura en els processos febrils, els produïts per l'epidèmia del còlera, com a calmant en casos de congestions cerebrals i particularment en la meningitis, detenir hemorràgies i com antiinflamatori o en els traumatismes, esquinços o fractures.

La progressiva implantació de fàbriques de gel a partir del 1890 en diverses ciutats va ser deixant de costat la xarxa de geleres artificials i la producció de gel aprofitant el clima. Fins llavors s'aprofitava un recurs natural (renovat anualment) de manera sostenible, encara que depenent del clima, la qual cosa donava èpoques d'escassetat de gel davant d'altres de grans nevades que omplien les muntanyes de neu i jornalers. Un exemple d'això últim va ser documentat per Ferré i Cebrián: "els dies 5 i 6 de març de 1762, unes 1.000 persones i 700 cavalls s'esforçaven en el Carrascar de la Font Vermella i el Menejador".

Producció del gel

Fragment de la pintura Els nevaters de la Massanella de Jaume Nadal en 1750, que mostra la recollida de neu en la serra de Tramuntana (Mallorca).
Els treballs en les geleres començaven a la primavera, després de les últimes nevades. Tallaven la neu amb pales i la portaven als pous de neu, on la premsaven per convertir-la en gel. En trepitjar la neu, es compactava amb una finalitat doble: per disminuir el volum ocupat i perquè es conservés més temps en forma de gel. Després es cobria amb terra, fulles, palla o branques formant capes d'un gruix homogeni.

Ja a l'estiu, es tallaven blocs de gel que eren transportats a lloms de bèsties de tir (cavalls o rucs) durant la nit, per evitar que es fongués, fins als ports i nuclis urbans més propers, on eren comercialitzats. La duresa del treball havia de ser impressionant. Les geleres (treballadors de la neu) no disposaven d'abrics i calçat modern, i treballaven en condicions de fred intens acumulant la neu en els pous.

Fins als anys seixanta, del segle XX, calia anar a comprar barres de gel per alimentar les primeres neveres domèstiques. Amb l'aparició dels frigorífics i la producció de gel en forma industrial, s'evita la dependència de la meteorologia. Quedaven llavors obsolets els magatzems de gel i de neu, així com les tècniques de recol·lecció, emmagatzematge, extracció i transport, quedant com a record del patrimoni pre-industrial.

Informació extreta de https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/turo-de-lhome-i-les-agudes-montseny-fontmartina-turo-de-lhome-les-agudes-cami-pous-de-glac-2902127
I de Viquipèdia
Waypoint

Aparcament d'inici

Waypoint

Coll de les Agudes

Waypoint

Coll Sesbasses

Waypoint

Corral d'en Deumal

Waypoint

Plana del Coll Fontmartina

Waypoint

Les Agudes

Waypoint

Pla del Sauquet

Waypoint

Pou de Glaç 1

Waypoint

Pou de Glaç 2

Waypoint

Pous d'en Cervera

Waypoint

Turó de l'Home

1 comentario

  • Foto de RICARDOPIÑAR

    RICARDOPIÑAR 22-feb-2020

    He realizado esta ruta  ver detalle

    Caminata con la subida al Turó d´ Home, empinada se sube bien es ancho el camino, nada más salir del coche se sube, esta bien marcado para llegar arriba, después el pico de les Agudes esta cerca.
    Para bajar hemos ido por los pous de glaç hay que poner atención , porque si no te vas a San Marçal,
    el camino de los pou de glaç a nosotros nos va costar un poco por la nieve que es hielo y resbala pero supongo que más adelante se habrá fundido.

Si quieres, puedes o esta ruta