Tiempo en movimiento  3 horas 7 minutos

Tempo  5 horas

Coordenadas 6332

Fecha de subida 27 de julio de 2019

Fecha de realización julio 2019

-
-
2.495 m
1.072 m
0
13
26
52,16 km

Vista 153 veces, descargada 4 veces

preto de Rodés, Catalunya (España)

Roní - Montenartro - Refugi de la Pega - Sant Joan de l'Erm Vell - Refugi de la Basseta - Santuari de Sant Joan de l'Erm - Pic de l'Orri - Hotel Port Ainé 2000 - Ermita de Sant Miquel - Roní

El refugi o Xalet de la Basseta és un refugi-xalet de muntanya a 1.720m d'altitud del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell) i situat al pla de la Basseta, al nord de Sant Joan de l'Erm.

Construït a finals dels anys 60 i inaugurat al juny de 1968, disposa actualment de bar amb sala d'estar i llar de foc, restaurant, telèfon públic, serveis, dutxes, i 79 places d'allotjament, distribuïdes en habitacions de 4-6 places o en dormitori comunitari. En la temporada hivernal, dóna servei a l'estació d'esquí de fons de Sant Joan de l'Erm amb lloguer de material, escola d'esquí. A l'estiu ofereix lloguer de bicicletes de muntanya.

El santuari nou de Sant Joan de l'Erm, en el municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), protegit com a bé cultural d'interès local. Va substituir Sant Joan de l'Erm Vell destruït el 1936, però construït en el pla de la Basseta, a cinc quilòmetres de distància del santuari vell.

Sant Joan de l'Erm Nou és el santuari nou de Sant Joan de l'Erm, en el municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), protegit com a bé cultural d'interès local. Va substituir Sant Joan de l'Erm Vell destruït el 1936, però construït en el pla de la Basseta, a cinc quilòmetres de distància del santuari vell.

L'antic santuari de Sant Joan de l'Erm patí un incendi el mes de desembre de 1935 i, durant la guerra civil, a causa de la seva proximitat al front del Pallars, va completar la seva ruïna. Aquest santuari gaudia d'una llarga tradició tant en la comarca del Pallars com en la de l'Alt Urgell, ja que està situat en el límit d'ambdues. El santuari nou s'edificà després de la guerra civil en el Pla de la Basseta, més proper a la vila de Castellbò, a uns 5 km de l'emplaçament de l'antic santuari. El fet que el nou santuari s'edifiqués en el Pla de la Basseta i no en el seu antic emplaçament produí certa consternació entre la gent del Pallars perquè perdien el predomini sobre el santuari, ja que l'anterior es trobava en el vessant del Pallars. Va ser completat el 1959 per l'arquitecte Isidre Puig i Boada que fou seguidor i estudiós d'Antoni Gaudí.[

Des de Sant Joan Vell una pista connecta amb la carretera de l’estació d’esquí de Portainé. A mig camí es troba un refugi lliure anomenat de la Pega, que és el nom del torrent que passa a tocar del refugi.

Sant Joan de l'Erm Vell és un antic santuari situat al veïnat de Sant Joan de l'Erm, en el municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell). Destruït el 1936, es va edificar Sant Joan de l'Erm Nou a cinc quilòmetres de distància. Està protegit com a bé cultural d'interès local.

Està situat en la pista a Montenartró, en el vessant del Pallars Sobirà, en l'antic camí públic que unia les dues comarques.

Actualment només queden restes d'edificis en ruïnes. Les restes més significatives són d'una façana on s'obre una porta en arc de mig punt.

És tradició que el 1208 el vescomte Arnau de Castellbò hi va portar el Sant Graal, que abans es guardava a Besiers.

Tot i que hom ha suposat uns orígens medievals per al santuari de Sant Joan de l'Erm, no hi ha documentació d'aquesta època que en parli d'una forma indiscutible. Segons les fotografies conservades, el temple anterior a l'incendi de 1936 semblava més aviat datable de l'edat moderna. L'esment explícit més antic que es coneix de l'hospici data de 1519, i fins a la seva destrucció conservà la seva funció d'hospital i lloc d'acolliment. El santuari era administrat pel cabiscol de la col—·legiata de Castellbò i el batlle i els regidors de la vila. L'any 1936 va ser incendiat i no tornà a ser reconstruït al mateix indret.

Sant Joan Vell es troba al Pallars. Havia estat una hostatgeria molt antiga, hi ha referències de l’any 944, perquè era un lloc important de pas entre la vall del Segre i la de la Noguera Pallaresa. Ara es veuen tant sols unes ruïnes que ocupen força espai, però hi havia hagut quantitat de dependències en forma d’hostal, botigues, carnisseria, a més del santuari. Pel que expliquen els panells informatius que s’hi han col·locat recentment, a l’època d’estiu, s’hi feien diversos aplecs que aplegaven fins a dos o tres mil persones. A l’any 1935 hi va haver un incendi, sembla que provocat, que amb la posterior guerra i a més situat en la línia del front, van causar el ruïnós estat actual.

També es pot llegir en els panels que, a primers del segle XX, hi anava algú amb interessos diferents als de les costums socials de l’època, perquè aquest lloc els permetia desconnectar d’aquest costums i dedicar-se a llegir, a passejar o estirar-se sota un pi. Les explicacions recorden una mica l’estil de vida i les crítiques als seus contemporanis del mític compte Henry Russell, ell a les coves del Vignemale i els seus colegues als balnearis de Bagneres de Luchon, que tant bé descriu a “Recuerdos de un montañero” i que va morir a la mateixa època, el 1909, després de ser un dels pioners de la conquesta dels cims pirinencs.

La Torreta de l'Orri és una muntanya de 2.437,7 metres d'altitud del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia al terme primigeni de Soriguera.
És en el sector nord-est del terme, a prop del límit amb el terme de Rialp, que passa pel seu vessant nord-occidental. És el cim més alt de la zona, al nord de la Roca de Coma-sarrera. En els seus vessants septentrional s'estén l'Estació d'esquí de Port-Ainé.
S'hi pot trobar el vèrtex geodèsic 266077001. Pertany al Parc Natural de l'Alt Pirineu.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
Waypoint

Roní

Roní és un poble del terme municipal de Rialp, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia al terme primigeni de Rialp. Està situat a 1.100metres d'altitud, en una petita elevació que és el final d'una carena que baixa del sud-est, el cim de la qual és la muntanya de Santa Fe. Domina la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la confluència amb el Romadriu. És a l'extrem de ponent de la Costa de la Sola de la Sabata. El poble s'ha modernitzat recentment, atesa la seva proximitat a les pistes d'esquí de Port-Ainé. Roní té l'església de Sant Cristòfol, així com el petit santuari de Sant Miquel de Roní.
Ponte

Pont

Waypoint

Montenartro

Montenartró és un poble del terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà. Forma una entitat municipal descentralitzada Està situat a l'extrem sud del terme, a 1.299 m d'altitud. És a la Ribalera, la vall del riu de Santa Magdalena o de Romadriu, i vora el bosc de Sant Joan de l'Erm. Es comunica mitjançant una pista forestal amb la carretera C-13, que corre paral·lela a la Noguera Pallaresa, entre les localitats de Llavorsí i Rialb. Edat mitjana Modifica Al llarg de l'Edat mitjana i bona part de la moderna, Montenartró fou seu d'un dels deganats eclesiàstics en què estava dividit el Pallars Sobirà. El deganat de Montenartró arribà a tenir unes quaranta parròquies, que incloïa tot l'Alt Pallars, llevat de les valls de Cardós i Ferrera, que conformaven el Deganat de Cardós. Edat moderna Modifica El 1553 Montavarto enregistrava 3 focs civils i cap d'eclesiàstic[3] (uns 15 habitants). Edat contemporània Modifica Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Montenardó. S'hi pot llegir que és una localitat amb ajuntament situada en el barranc de Romadriu, envoltada de muntanyes molt altes, amb vents del nord i del sud. El clima hi és fred, propens a inflamacions i pulmonies. Tenia en aquell moment 15 cases i l'església parroquial de Sant Esteve, que comprèn l'annex de Romadriu. Dins del seu terme es troba el Bosc de Sant Joan de l'Erm, compartit amb altres pobles, amb l'ermita del mateix nom, en una muntanya molt sovint coberta de neu. Neixen en el terme diverses fonts ferruginoses. El territori és pedregós, fluix i muntanyós. S'hi collia sègol, patates i herba. Hi havia bestiar de llana, cabres i vacum. Hi havia caça de llebres, perdius, galls fers i esquirols, i pesca de truites. Comptava amb 20 veïns (caps de casa) i 70 ànimes (habitants). Montenartró era un dels destins de les colles de contrabandistes de la postguerra de la contesa bèl·lica del 36-39.[5] En especial hi feia cap les colles d'Arduix, que sortien del mas d'Alins, a Andorra, passaven el Collet d'Arduix, i s'encaminaven cap a Can Ministrells i Santa Magdalena, baixant per la vall del Riu de Santa Magdalena fins a Montenartró, on dinaven -a una de les dues fondes existents aleshores, Cal Roi o Cal Tatxó- i esperaven la trobada amb els destinataris de la mercaderia que havien tret d'Andorra. El viatge durava un parell de dies. Un cop descarregats els fardos de tabac, d'uns 30 o 35 quilos cadascun, reposaven i emprenien el camí de tornada a Andorra, ara carregats amb fardos de llana, on la revenien. Ocasionalment també podien portar d'Andorra perfum o fins i tot benzina, en garrafes de 20 litres. Era el que s'anomenava un mig viatge, atès que a Montenartró enllaçaven amb altres colles de contrabandistes, que duien tabac i llana de Montenartró al destí final, o viceversa: de primer a Sort, des d'on, habitualment amb l'Alsina Graells, feien cap a Lleida o a Barcelona. L'Entitat Municipal Descentralitzada Modifica La Entidad local menor de Montenartro fou autoritzada per Decret del Ministerio de la Gobernación el 7 de març del 1958, en un decret signat per Francisco Franco i el ministre Camilo Alonso Vega. Eren regides per un alcalde pedani. Passats els anys, aquestes entitats foren convertides en les actuals Entitats municipals descentralitzades i adaptades a les noves legislacions municipals.
refugio libre

Refugi de la Pega

Des de Sant Joan Vell una pista connecta amb la carretera de l’estació d’esquí de Portainé. A mig camí es troba un refugi lliure anomenat de la Pega, que és el nom del torrent que passa a tocar del refugi.
Ruinas

Sant Joan de l'Erm Vell

Sant Joan de l'Erm Vell és un antic santuari situat al veïnat de Sant Joan de l'Erm, en el municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell). Destruït el 1936, es va edificar Sant Joan de l'Erm Nou a cinc quilòmetres de distància. Està protegit com a bé cultural d'interès local. Està situat en la pista a Montenartró, en el vessant del Pallars Sobirà, en l'antic camí públic que unia les dues comarques. Actualment només queden restes d'edificis en ruïnes. Les restes més significatives són d'una façana on s'obre una porta en arc de mig punt.
refugio

Refugi de la Basseta

El refugi o Xalet de la Basseta és un refugi-xalet de muntanya a 1.720m d'altitud del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell) i situat al pla de la Basseta, al nord de Sant Joan de l'Erm.
panoramica

Panoramica

cima

Pic de l'Orri

La Torreta de l'Orri és una muntanya de 2.437,7 metres d'altitud del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia al terme primigeni de Soriguera. És en el sector nord-est del terme, a prop del límit amb el terme de Rialp, que passa pel seu vessant nord-occidental. És el cim més alt de la zona, al nord de la Roca de Coma-sarrera. En els seus vessants septentrional s'estén l'Estació d'esquí de Port-Ainé. S'hi pot trobar el vèrtex geodèsic 266077001. Pertany al Parc Natural de l'Alt Pirineu. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
panoramica

Mirador sud del Pic de l’Orri

El mirador sud del Pic de l’Orri s’ubica al sostre de l’estació d’esquí de Port Ainé, a 2.439 metres d’altitud. El Pic o Torreta de l'Orri és el punt culminant del massís de l’Orri, completament aïllat i situat una mica més al sud que la resta de grans muntanyes del Pallars Sobirà, i és una talaia fenomenal sobre l’Urgell, el Pallars i les muntanyes d’Andorra. La instal·lació d’aquest mirador al vessant sud de la muntanya completa la informació dels cartells ja existents de les panoràmiques oest-nord i nord-est i permet obtenir una visió única de 360º del Pirineu.
geotesoro

Geocache

geotesoro

Geocache

geotesoro

Geocache

Waypoint

Cota 2100

geotesoro

Geocache

geotesoro

Geocache

Waypoint

Cota 1650

Arquitectura religiosa

Ermita de Sant Miquel

L’ermita de Sant Miquel té dedicat un petit oratori a la sortida del poble, obert per davant i amb una creu de fusta. La capella, que forma una mena de porxo, permet refugiar-s’hi en cas de mal temps. L’aplec de Sant Miquel té lloc el 8 de maig i és la festa petita. Aquest aplec ha estat molt important i tradicional per a la gent de Roní. A més d’aquesta festa, en altres temps se celebrava una festa per Sant Antoni, per la Candelera, per Sant Blai i també es feia la benedicció del terme. El dia 6 de maig es celebrava l’aplec, des de fa molts anys perdut i actualment amb sensibilitat per tornar-lo a celebrar. A l’aplec, s’hi anava amb processó, amb les autoritats i el poble, encapçalada per una “bandera” de les que hi havia a l’altar major de l’església de Rialp. S’hi celebrava una missa amb l’obligat cant dels goigs i es repartia un panet beneït a tots els assistents. Després, es ballaven els balls típics de la vila per acabar celebrant un gran dinar d’aplec. A la tarda es feia festa grossa fins a l’hora de berenar i retornar cap a Rialp amb la mateixa processó que per anar-hi. Quan la processó de gent arribava a les envistes de Rialp, les campanes no paraven de baldar fins a l’arribada.
Waypoint

Roní

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta