Coordenadas 1248

Fecha de subida 31 de agosto de 2020

Fecha de realización agosto 2020

  • Valoración

     
  • Información

     
  • Fácil de seguir

     
  • Entorno

     
-
-
1.054 m
506 m
0
3,1
6,2
12,41 km

Vista 668 veces, descargada 21 veces

preto de Montfalcó, Aragón (España)

Magnífica ruta d’aventura per la Vall d’Àger (Noguera, Montsec d’Ares) en la que pujarem a la panorámica Ermita de la Pertusa (s.XI) tot enllaçant les divertides Ferrades Teletubbies (K-2) i Olmo-Soler (K-2/K3) i desprès remuntarem el feréstec Barranc de la Pardina tot enllaçant els trams equipats de la Ferrada Urquiza-Olmo (K-3). Acabats els trams ferrats pujarem a l’inexpugnable espadat coronat per les ruïnes del Castell de Sant Llorenç (s.XI) per gaudir de les vistes i començarem a davallar per un bonic sender que tot faldejant l’imponent Paret de Catalunya ens portarà al conegut Camí de Mont-rebei, amb el que acabarem de tancar el cercle. Si no es vol passar per les ferrades es poden evitar fàcilment (més info de com evitar les ferrades en “Ressenya” i “Nota”), llavors la ruta és qualificaria com a “Senderisme”.

***RESSENYA: Ruta realitzada el 11-03-2020 i no a l'Agost com diu wikiloc. Molt a prop del poble d’Àger seguim indicacions cap a “Corçà” per una carretera secundária. Arribats a Corçà seguim indicacions cap a “Ermita de la Pertusa” per una pista asfaltada (GR). Abans es podia aparcar al final de la pista (al Collet de la Pertusa), pero actualment cal deixar el vehícle en un ampli aparcament que han habilitat uns 250m abans del final de la pista. Iniciem la caminada seguint la pista asfaltada (N/NO, senyals GR) fins arribar de seguida a l’abans esmentat Collet de la Pertusa. Des d’aquest punt fem una “circular independent” que ens portarà a fer dues ferrades i visitar l’ermita de la Pertusa (si no es vol fer les ferrades simplement no desviar-se a la “circular independent”). Encetem aquest tram tot agafant un corriol que surt darrera del plafó interpretatiu i, tot seguit, trobem un cartell “Via Ferrata” i el nostre corriol (senyals cercles blancs amb punts verds o vermells) comença a davallar fort a l’O (cap al Pantà) tot flanquejant el vessant S dels espadats coronats per l’ermita de la Pertusa, practicament a tocar de les parets, que anem deixant sempre a la nostra dreta. Més avall, el corriol (senyals cercles blancs amb punts verds o taronja) es separa un xic de les parets i davallem fort ajudats de trams equipats amb passamans fins poc abans d’arribar al nivell de l’aigua del pantà (avui està força ple), on el corriol gira cap a la dreta (N) i, tot just desprès de passar per una esquerda o pas entre roques, arribem a l’inici de la Ferrada Teletubbies, catalogada com a K-2. Aquesta ferrada primer va encadenant trams verticals, amb molta ferralla (potser massa) que facilita la progressió i desprès comença a resseguir una petita i esmolada cresta força aeria que li dóna un puntet d’emoció i ambient, això sí, sempre amb ferralla disponible per mans i peus que dónen molta seguretat. Tot just acabar la Ferrada Teletubbies trobem l’inici de la Ferrada Olmo-Soler, catalogada com a K-2 o K-3, encara que al meu parer sembla més una clàssica via equipada que una ferrada. Aquesta ferrada, al contrari que l’anterior, té la ferralla justa i necessària i nomès té cable de vida en els passatges més “compromessos” (potser per això hi ha qui la qualifica com a K-3, per que técnicament no passa de K-2). La Olmo-Soler comença pujant (NO) per una canal poc exposada tot enllaçant trams força drets (no acaben de ser verticals) equipats amb cadenes i amb molt poc cable de vida fins guanyar la línia de la cresta, on s’obre la vista sobre el Congost de Mont-rebei. A partir d’aquí la ferrada guanya alçada, carácter i ambient i resseguim la cresta (E) decantats pel vessant N d’aquesta, amb flanquejos equipats amb cable de vida i algunes cadenes més, desprès anem alternant trams pel fil de la cresta amb cadenes i flanquejos pel vessant N i més amunt trobem un breu pas un xic més compromès, aquest ben equipat amb cable de vida. De seguida la cresta esdevé horitzontal i ja cómodament caminant pel fil (E) acabem d’arribar a la bonica Ermita de la Pertusa (s.XI), ubicada al capdamunt de l’espectacular espadat que domina la contrada i on jo aprofitaré per fer un senyor entrepà de truita de patates (estava boníssim). Des de l’ermita prenem el sender d’accès “normal”a l’ermita, sender aquest que primer davalla dibuixant un parell de llaçades pel vessant N de l’espadat i ben aviat comença a pujar a l’E amb un tram final habilitat amb esglaons rudimentáris que ens deixa de nou en el Collet de la Pertusa, tot just a l’alçada d’un indicador: anem cap a “Camí de Mont-rebei” tot agafant el fressat i turístic camí (senyals GR) amb tendéncia al N i en suau davallada. Poc més endavant ens desviem apenes uns metres a l’esquerra fins un esperó rocós que ens ofereix una bona panoràmica de la cresta per la que em pujat fent les ferrades i desprès reprenem el camí fressat una mica més al N fins arribar de seguida a la cruïlla del Pas de la Pardina. En aquest punt deixem el Camí de Mont-rebei i els senyals GR (serà el nostre camí de tornada) i prenem un corriol a la dreta (senyals cercles blancs amb punts vermells) que avança planer amb tendéncia a l’E. Tot seguit passem al costat d’una petita cova i desprès el corriol s’endinsa per l’Obaga de la Pardina tot travessant el vessant de la muntanya i fent lleugers desnivells. Tot just quan el corriol s’aplana trobem una bifurcació: si volem evitar la Ferrada Urquiza-Olmo aquí tenim que agafar el corriol-senda que puja a la dreta bosc amunt, en cas de fer la Ferrada (com fa el track) cal seguir el corriol que portàvem (senyals cercles blancs amb punts vermells) que de seguida ens porta al llit del Barranc de la Pardina, on s’inicia la Ferrada Urquiza-Olmo, catalogada com a K-3. Aquesta ferrada s’incia amb un fàcil pas equipat amb cadenes i desprès fem un tram remontant el llit del feréstec barranc (SE, senyals cercles blancs amb punts vermells, fites) fins arribar al mur de la Cascada Silvia, normalment seca. Aquí trobem una nova cadena i un tram de grapes amb cable de vida per superar el mur i desprès tornem a remuntar una mica pel barranc fins trobar una corda que ens puja a una lleixa que ressegueix “l’abalmat” vessant dret del Barranc de la Pardina (senyals cercles blancs amb punts vermells, fites). Aqui anem remuntant a tocar de les imponents parets “abalmades” i poc més endavant baixem un xic fins retrobar el llit del barranc a l’alçada del mur de la Casacada Federica, també normalment seca. Aquest mur de la cascada el superem amb un tram de grapes i alguna cadena força vertical (amb cable de vida) i, superada la cascada, anem rodejant la raconada cap a la dreta fent un flanqueig (sempre amb la paret a la nostra esquerra) fins trobar més cadenes i un tram de grapes amples i un xic separades que ens ajuden a superar una paret vertical (amb cable de vida). Acabat aquest tram seguim remuntant pel llit el Barranc de la Pardina (SE/E, senyals cercles blancs amb punts vermells, fites), a partir daquí un barranc més obert i cómode de caminar, tot i que de tant en tant cal recolçar les mans per superar algun resalt, un d’ells un pél més vertical equipat amb una cadena. Més endavant, quan el barranc s’orienta al NE i esdevé novament un barranc més tancat, abrupte i feréstec cal recolçar les mans en algun punt obrint-se pas entre grans blocs. Tot seguit deixem a l’esquerra la paret vertical d’uns 50m de l’extensió que van fer de la Ferrada Urquiza-Olmo (aquest tram està catalogat com a K5 i tira fort de braços), inmediatament desprès deixem també a l’esquerra l’inici de la Ferrada Feliz Navidad (una de les més difícils d’Espanya, catalogada com a K6) i seguim remuntant un xic més pel llit de l’abrupte barranc (NE, senyals cercles blancs amb punts vermells, fites), ara una mica més tapat de vegetació fins trobar unes fites que ens conviden a deixar definitivament el barranc, tot just a l’alçada d’una zona de prats i camps. Aquí prenem un corriol (fites) que s’orienta a l’O i comença a pujar, tot seguit deixem a l’esquerra un corriol que vé de la part alta de les ferrades abans esmentades i seguim el nostre corriol, que a partir d’aquí tomba al NO fins arribar al Corral del Mas, on trobem un indicador: anem cap al “Castell de Sant Llorenç” per un corriol indefinit pero amb fites abundants que s’enfila amb tendéncia al S fins la part alta del turó on es troben les restes del Castell de Sant Llorenç (s.XI), documentat des de l’any 1068, defensat pel costat S per un impresionant espadat vertical que el fa inexpugnable i des d’on es gaudeix d’una vista dominant de la contrada. Desprès de veure les restes de murs, torres i estances del castell tornem al collet ubicat a l’extrem E del turó i baixem cap a l’altre banda d’on hem pujat, ara cap al S (fites). De seguida aquesta senda (fites) tomba a l’O i ben aviat ens porta a conectar amb un corriol fressat on recuperem els senyals dels cercles blancs amb punts vermells. Seguim aquest corriol cómodament tot tombant al N i faldejant l’impresionant espadat del castell, desprès el corriol continua per terreny obert tot travessant el vessant de la muntanya, més endavant travessem la capçelera del Barranc de Sarah i el corriol (senyals cercles blancs amb punts vermells, fites) continua al NO, primer força planer i desprès en suau davallada fins passar al costat d’una barraca en ruïnes. Poc desprès de passar al costat de la cabana el corriol davalla moderat i sostingut alternant trams dins del bosc amb trams oberts que ens ofereixen vistes a l’espectacular Paret de Catalunya, que veiem sempre imponent a la nostra dreta. Més avall arribem a una zona oberta (Serra del Mill), on rebutgem un corriol poc evident a la dreta que puja cap a la Cabana de la Plana i el Pla del Lluís i seguim el nostre corriol (senyals cercles blancs amb punts vermells, fites), que aquí regira cap a la dreta tot orientant-se al N i continua davallant ara per una mena de barranquet. De seguida deixem aquesta mena de barranc i seguim baixant per una zona de plaques rocoses on es perd un xic la fressa del corriol (N, senyals cercles blancs amb punts vermells, fites) i poc més avall ens desviem a la dreta apenes uns metres fins la surgència de la Font Negra, que a dia d’avui brolla aigua. Des de la font el corriol (NO, senyals cercles blancs amb punts vermells, fites) davalla al costat d’una antiga zona de feixes fins acabar desembocant en fressat i turístic Camí de Mont-rebei (o de la Pertusa). Tal com sortim al camí primer fem una breu “anada-tornada” seguint el camí a la dreta (N) fins el proper Refugi Lliure de Mas de Carlets, a dia de fer la ruta en força mal estat estructural i molt brut (lo habitual quan el refugi és de fàcil accès o està a prop de camins concorreguts, tristament els humans som així…). Vist el “refugi” ja seguirem sempre el bonic i fressat sender de Mont-rebei (senyals GR), primer pujant un xic passant pel Pas d’Aguilé i sota de la Cova de la Tonya (balma obrada) fins el Pas del Mill, des d’on el sender comença a davallar fent algunes llaçades per la Feixa de Carlets i passant al costat de la Cleda del Feixà, un corral o balma obrada. Un tram més de baixada en llaçades ben traçades ens porten fins el Mas de la Pardina, on trobem alguns roures de bon tamany i des d’on ens desviem a la dreta fins la Font de la Pardina, que a dia d’avui raja fresca. Reprenem el sender (senyals GR) travessant tot seguit el Barranc de la Pardina i a l’altre banda començem a pujar de nou tot dibuixant llaçades fins arribar novament a la cruïlla coneguda de l’anada del Pas de la Pardina, des d’on desfem el breu tram de camí conegut (0.9km) fins el punt d’inici.

***NOTA: La catalogació de “Via Ferrada Moderat” és per que la dificultat de les ferrades no pasa de nivell K-3. Al dia de fer la ruta les ferrades estàn en perfecte estat. Per fer les ferrades és obligatori l’ús de casc, arnès i dissipadors. Técnicament trobem trams aeris i verticals així com grimpades en el recorregut de les diversses ferrades, força fàcils i divertides per gent habituada a aquests menesters pero poden ser difícils i perillosses per gent molt poc experimentada. Si no es vol fer les ferrades es poden evitar fàcilment no desviant-se a fer la petita circular que va a l’Ermita de la Pertusa (aquí evitariem dos ferrades) i poc abans d’arribar al Barranc de la Pardina, en el waypoint “Opció d’evitar la Ferrada a la dreta” cal anar a la dreta i amunt, així evitariem la tercera ferrada, això sí, llavors li treiem gran part del picant a la ruta… En quant als camins gran part de la ruta transita per corriols i senders força clars i senyalitzats, nomès en el feréstec Barranc de la Pardina trobem trams de corriol intermitent (poc transitat) i cal estar una mica atent a les senyals i fites, amb tot, tampoc hi ha gaire per escollir en aquest tram, ja que tan sols cal remuntar sempre el llit del barranc.

***ALTRES RUTES PER L’ESPAI D’INTERÈS NATURAL DEL MONTSEC:

-“Sant Alís pel Camí Ral, Coves del Padró, Lladre i Dues Boques i l’Obaga del Feixal Peraure desde Sant Esteve de la Sarga”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/sant-alis-pel-cami-ral-coves-del-padro-lladre-i-dues-boques-i-lobaga-del-feixal-peraure-desde-sant-62003076

-“Tossal de Mirapallars i Roca Alta per 4 Graus (Paús, Roca Alta, Ramader i Ample) i Dólmens Lloella del Llop dsde Ermita Meià”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/tossal-de-mirapallars-i-roca-alta-per-4-graus-paus-roca-alta-ramader-i-ample-i-dolmens-lloella-del-69375276
Parquing

Aparcament de la Pertusa

Porto de montaña

Collet de la Pertusa

Risco

Inici Ferrada Teletubbies

Risco

Inici Ferrada Olmo Soler

Panoramica

Vista

Sitio relixioso

Ermita de la Pertusa

Panoramica

Vista

Intersección

Pas de la Pardina / Cruïlla

Cova

Coveta

Intersección

Opció d'evitar la Ferrada a la dreta

Risco

Inici Ferrada Urquiza Olmo / Barranc de la Pardina

Risco

Lleixa Balmada / Ferrada Urquiza Olmo

Risco

Cascada Federica / Ferrada Urquiza Olmo

Waypoint

Opció extensió Ferrada Urquiza-Olmo (K5)

Waypoint

Opció Ferrada Feliz Navidad (K6)

Intersección

Fi Barranc de la Pardina / Corriol esquerra

Waypoint

Corral del Mas

Ruinas

Castell de Sant Llorenç (ruïnes)

Panoramica

Esperó / Mirador natural

Porto de montaña

Collet / Cruïlla

Intersección

Corriol dreta

Waypoint

Barranc de Sarah

Ruinas

Cabana (ruïnes)

Waypoint

Serra del Mill

Fuente

Font Negra (surgéncia)

Intersección

Conexió GR

Refugio de montaña

Mas de Carlets (refugi lliure)

Waypoint

Pas d’Aguilé

Cova

Prop de la Cova de la Tonya

Waypoint

Pas del Mill

Waypoint

Feixa de Carlets

Cova

Cleda del Feixà

Ruinas

Mas de la Pardina (ruïnes)

Fuente

Font de la Pardina

3 comentarios

  • Foto de Jorditoms

    Jorditoms 01-sep-2020

    Mi hermano eres una máquina! Qué ruta tan impactante y se nota que requiere un gran esfuerzo físico, eres la bomba.

  • Foto de Aventura't

    Aventura't 02-sep-2020

    Hola Jorditoms, no soy ninguna maquina, estoy bastante "tarao" y ya tengo 44 años! :-)
    esta fue mi última ruta antes del Confinament de Marzo! Salut i muntanya!

  • Foto de Jorditoms

    Jorditoms 02-sep-2020

    jajjaajaj yo tengo 43 y ya quieisera yo ser entonces Tarao!!!! en mi familia disfrutamos mucho tus rutas! y Happpy birthday!!!!!!

Si quieres, puedes o esta ruta